Però, pel que fa al caràcter dels personatges, la qüestió és prou diferent. Longfellow Deeds és un xicot de poble, ingenu, una mica peculiar -però molt bona persona-, que es converteix en milionari de la nit al dia; els representants del seu oncle, mort a Itàlia i causant de la seva riquesa, el porten a Nova York, on ha de decidir què fa amb els diners. Tots es comporten com uns voltors, i la noia -la periodista- l'enreda per obtenir la seva amistat i poder ridiculitzar-lo a la premsa sensacionalista sense que ell sospiti.
"El secreto de vivir" mostra tres Amèriques: la rural, representada pel personatge protagonista, senzill i autèntic; la urbana, que reuneix tots els vicis del capitalisme; i, enmig, la població més desemparada, les víctimes de la Gran Depressió, a qui Deeds, en un gest molt rooseveltià, que propiciarà que el vulguin declarar boig (i incapaç d'administrar l'herència), decideix ajudar regalant-los terres de conreu.
No patiu, tot acaba bé en aquesta comèdia deliciosa, rubricada amb un discurs final antològic del protagonista i un petó en primer pla.
L'èxit acompanya la proposta i li val a Capra el segon Òscar com a director i l'aferma en un estil característic ("Vive como quieras" o "Juan Nadie" tenen moltes similituds), tot i que la cura en els diàlegs o l'atenció als personatges secundaris són pròpies de la comèdia clàssica americana, com ho és la narrativa: concisió, rellevància dramàtica dels titulars de premsa, sistemàtica utilització de l'el·lipsi, enquadraments funcionals, que no exclouen alguna singularitat, com el pla a contrallum en l'escena al manicomi, que s'avança un lustre a "Ciudadano Kane".
7 comentaris:
Qué buena película de Capra, y muy olvidada. Me han entrado ganas de volver a verla después de leerte. Un saludo...
Es cierto, nunca se habla de esta película y es magnífica. Si bien cabe señalar que, en 2002, fue objeto de un remake ("Mr. Deeds") protagonizado por Adam Sandler y Winona Ryder, no demasiado afortunado según dicen (yo no la he visto).
Saludos.
Capra en el moment àlgid de la seva carrera.
Una abraçada.
Una buena comedia.
Juan: Els anys trenta va dirigir moltes de les seves millors pel·lícules.
Trecce: Desde luego. Y muy romántica. Y con mensaje New Deal.
Una abraçada.
Una comedia con mensaje social y lecciones de moral colectiva. Si el planteamiento hoy nos puede resultar ingenuo en extremo, su tratamiento, en cambio, rezuma sabiduría y sensibilidad, como no podía ser menos tratándose del ejercicio de un tipo tan ejemplar como Frank Capra.
Un saludo.
Probablemente, el fracaso del remake con Adam Sandler deriva de la dificultad de adaptar su planteamiento a los tiempos que corren. Ahora nadie cuestiona nada; los millonarios con -es un suponer- conciencia social, al estilo de Bill Gates, son una peculiaridad irrelevante en un sistema fundamentalmente injusto, y la población con menos recursos -o sea, la mayoría de la gente- busca refugio en la extrema derecha.
Por otro lado, es evidente que Capra lleva sus fábulas a buen puerto a fuerza de sensibilidad y pericia narrativa.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada