DESEANDO AMAR

Quan vaig comentar la darrera -i molt peculiar- llista de Sight and Sound de millors pel·lícules, vaig prometre una revisió de "Deseando amar" (Wong Kar Wai, 2000). Vaig dir que l'havia trobada críptica la primera i única vegada que l'havia vista, i ara, quan la torno a mirar en una edició remasteritzada, m'adono que devia estar espès; perquè l'argument no té cap secret: ambientada a Shanghai, als anys seixanta, és la història d'un home i una dona que són veïns, ambdós casats, que descobreixen que les seves parelles respectives s'entenen, i que també descobreixen -i d'aquí el títol- que podrien estimar-se ells dos, però no volen ser com els altres, i tampoc no gosen enfrontar-se a les enraonies de la gent.

Imagino que em va despistar el fet que els infidels mai no apareixen retratats frontalment; en realitat, quasi ni apareixen. El film, molt romàntic en el millor sentit de la paraula, no ens separa dels protagonistes. I la posada en escena és elegant i original; els interiors empresonen els personatges, enquadrats enmig o al fons d'estrets passadissos; o sorpresos en exteriors sense matisos, en recorreguts sempre molt similars o idèntics, com quan ella baixa les escales del lloc on compra fideus perquè està sola i no té ganes de cuinar. Pluja, algunes imatges al ralentí i una banda sonora inoblidable, des del tema principal fins a les cançons de Nat King Cole, atorguen al film un encant singular. En qualsevol cas, tampoc no podem obviar la concurrència de simbolismes (les plantes que trenquen amb l'abstracta monotonia dels escenaris, presents en els vestits de la noia i sorgint, en un temple cambodjà, d'un forat a la pedra al qual ell confia el seu secret). 

A falta de revisar "2046" (2004), una mena de continuació en clau de ciència-ficció, anunciada pel número d'una habitació d'hotel a "Deseando amar", és molt probable que la cinquena pel·lícula a la llista de Sight and Sound constitueixi el cim de la carrera de Wong Kar Wai, realitzador notable però amb una clara tendència a l'esteticisme, de vegades una mica gratuït. Ni "My Blueberry Nights" (2007), amb un repartiment internacional, ni "The Grandmaster" (2013), epopeia d'arts marcials, em van convèncer. Ara, a Filmin, tenim a l'abast la sèrie que va dirigir el 2023 per a la televisió xinesa, "Blossoms Shanghai", la història d'un triomfador i del boom capitalista a Shanghai, els anys noranta; però el primer capítol, tot i que didàctic i -com calia esperar- molt ben fotografiat, sembla voler imitar l'estil occidental per a aquest tipus d'històries, i no convida a enganxar-nos als vint-i-nou capítols que falten, d'una hora cadascun. Però ja ho veurem.