MIA MADRE

"Mia madre", dirigida el 2015 per Nanni Moretti, s'assembla tant a "El sol del futuro" que ens provoca una certa sensació de cansament, si més no en els primers compassos d'una pel·lícula en què Margherita Buy (esposa del protagonista en la darrera), exerceix ara de germana del personatge interpretat per Moretti, fa de directora de cinema que s'enfronta al rodatge d'un film sobre la lluita obrera mentre ha de bregar amb una estrella en decadència (John Turturro) i amb una situació familiar crítica per la malaltia de la mare a què el títol fa referència. 

Sí, Moretti fa sempre la mateixa pel·lícula (o quasi). Però la subtilesa en els detalls marca la diferència; i, per apreciar el valor de "Mia madre", caldrà que fem com la protagonista, que ens situem "al costat del personatge" i que modifiquem la nostra mirada. Hi ha una escena clau en què la directora es queixa del càsting perquè els extres no semblen obrers; però és que -li duen- ara els treballadors són així, gent jove amb cura del seu aspecte físic. 

La protagonista, com a bona directora de cinema, vol controlar-ho tot. Però no es pot, en el cinema ni en la vida. El personatge de Turturro, una mica caricaturesc en l'inici, es revela una bona persona que viu amb la por de perdre la memòria, com li va passar al seu pare. Els pares -i les mares- perdran el seny amb l'edat i ens quedarem sols en aquesta vall de llàgrimes, però tant ells com tots nosaltres deixarem una empremta que pot ser inesborrable. 

Vaja, que, al final, sí que m'ha agradat la pel·lícula.