A la protagonista li costarà Déu i ajuda escapar de la teranyina, i el seu infern se'ns mostra molt encertadament a través d'un viatge del sol i el mar fins a la muntanya i la pluja i també amb una gamma cromàtica que va del vermell per mostrar la passió dels primers mesos al negre que el marit vesteix en tot moment; en contrapartida, la seva escapada al bosc amb un amant ocasional està dominada pel verd, i els tons freds i colors clars predominen quan ella cerca refugi.
El títol castellà ens recorda una pel·lícula espanyola de temàtica similar, i ens referim a "Sólo mía", dirigida el 2001 per Javier Balaguer. Sergi López és el maltractador i Paz Vega la víctima. Però és encara millor l'aportació D'Iciar Bollaín a la magnífica "Te doy mis ojos" (2003), esborronadora i terrible tragèdia domèstica protagonitzada per Laia Marull i Luis Tosar; en aquest cas -i també en la pel·lícula francesa-, un dels motors de la violència és el sentiment d'inferioritat i d'inseguretat d'un marit que no té, en teoria, el nivell intel·lectual de l'esposa. Ella no ha de treballar, ella no ha de protestar. Els talibans a casa nostra.
2 comentaris:
Tres películas comentadas, de alguna forma en la misma entrada.
Me gusta la duplicación de papeles para una actriz atractiva.
Alguien que parece perfecto para resultar un manipulador, del que la protagonista tiene que escapar, es una interesante premisa,
Así que despertaste mi curiosidad.
Saludos
A veces, aprovecho las similitudes temáticas para comentar más de una película en un mismo post. Digamos que es una manera de ganar espacio, porque material me sobra.
No es que la película sea muy original, pero sí me gustó el tratamiento a todos los niveles, y la interpretación de los actores es excelente.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada