Que la història sigui previsible no invalida un títol que combina de manera admirable el drama al voltant d'un boxejador manipulat per una colla de pocavergonyes amb un estil quasi documental que busca enfrontar el públic amb els fets que denuncia.
Tot i que no consta que l'esport dels cops de puny perdés popularitat arran de l'estrena del film, i tampoc no va impedir l'èxit -al cap de vint anys, això sí- d'un altre exponent del subgènere que substituïa el blanc i negre pel color i les ombres per l'èpica: "Rocky", òbviament.
6 comentaris:
La presència crepuscular de Bogart li aporta un interès afegit a una pel·lícula ja de per sí excel·lent.
Una abraçada.
I el seu aspecte cansat li escau al personatge del periodista.
Una abraçada.
En efecto, la despedida de Boogey.
Digno final para una carrera impecable.
Hola Ricard!
Siempre me ha interesado el boxeo en las películas, esta en particular me parece excelente. Por cierto, no recuerdo donde leí que Bogart había muerto "a causa del cáncer y de medio millón de wiskis".
Saludos!
Bueno, supongo que la bebida no contribuyó a su longevidad. Aunque, durante el rodaje de "La reina de África", los únicos del equipo que no enfermaron fueron él y John Huston, que no probaron el agua.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada