divendres, 10 de març del 2023

EL TRIÁNGULO DE LA TRISTEZA

Continuem de vacances, però ara en un creuer de luxe, habitat per oligarques, fabricants d'armes, una parella d'influencers i un capità (Woody Harrelson) aficionat a la beguda i a les cites marxistes. 

"El triángulo de la tristeza" (2022), segona Palma d'Or per a Ruben Östlund, novament en forma de sàtira salvatge, parla dels diners i les relacions de poder. Com "The Square", potser s'excedeix en el didactisme, sobretot en el capítol final, però també conté els moments més hilarants vistos en una pantalla des de fa temps, tot i que els gags més bèsties li deuen bastant a la mítica sèrie "Little Britain" (ara mateix invisible a causa del tsunami de correcció política).

4 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

¡Madre mía, los tiempos aquellos que la Palma de Oro se la llevaban películas como Taxi Driver!

Lo único salvable de esta plúmbea película es el el excéntrico personaje del capitán al que da oxígeno Woody Harrelson.

Un abrazo.

ricard ha dit...

A mi me gustó bastante -al menos me reí-, aunque reconozco que el capítulo final está alargado en exceso. En cualquier caso, estamos de acuerdo en que el personaje de Woody Harrelson es lo mejor de la película. Y también te doy la razón en que como Palma de Oro es más bien justita.

Un abrazo.

Fran ha dit...

Hola Ricard!
Pues mira, la presencia de W. Harrelson ya me resulta un plus, he leído/oído que es muy desmadrada, me la apunto...
Saludos!

ricard ha dit...

Como le digo a Pedro, Harrelson y su personaje son lo mejor de la película.

Saludos.