L'última que va dirigir als Estats Units, vint anys més tard, és "Más allá de la duda", i parteix d'una qüestió similar: un periodista i un escriptor (Dana Andrews, amb qui acabava de treballar a "Mientras Nueva York duerme"), després d'assistir a una execució a la cadira elèctrica, es preocupen per la possibilitat d'un error judicial que acabi amb la mort d'un culpable que ho sigui només en aparença.
Un punt de partida prou interessant un any abans de la magnífica "Doce hombres sin piedad".
El periodista i l'escriptor ideen un pla que només pot acabar com el rosari de l'aurora: fabricaran pistes que incriminin l'escriptor en un assassinat sense resoldre fins a aconseguir una sentència de culpabilitat, per després destapar la impostura i així posar en evidència tot el sistema judicial.
El problema del film és que l'ambigüitat dels personatges i, sobretot, un llibret rocambolesc, forçat fins a resultar inversemblant, acaben per fer-nos dubtar de tot -que potser ja es tracta d'això si ens atenim al títol-, i ja no sabem si cal estar a favor de la pena de mort o no; fins i tot ens plantegem demanar-la per al guionista (o, com diria l'acudit, com a mínim un jec d'hòsties).
6 comentaris:
Consigue mantenernos en la intriga, pero algunos giros y licencias que se toma, no parecen demasiado logrados.
Ese es el problema. Giros y licencias que son poco o nada verosímiles y, en cambio, previsibles.
Lo cierto es que guardaba un buen recuerdo de esta película y ahora, al volver a verla, me sorprendió que el guión fuera tan malo. Me gustaría revisar "Mientras Nueva York duerme", la otra que Lang hizo con el mismo actor protagonista y con el productor Bert E. Friedlob, con quien acabó peleado y que murió el mismo año del estreno de ambos títulos
Saludos.
Tot i les mancances que pugui tenir el guió, em temo que el remake dirigit el 2009 per Peter Hyams i protagonitzat, entre d'altres, per Michael Douglas no millora gaire el que proposava originalment Fritz Lang.
Una abraçada.
No he vist el remake perquè temo el pitjor. Tot i que Peter Hyams va començar fent bones pel·lícules.
Una abraçada.
Que tal Ricard!
Quizás mi fascinación por Dana Andrews no me haga ser objetivo pero me gusta la película. Si bien es cierto que hay alguna costura en el guion.
Saludos!
Dana Andrews protagonizó unas cuantas buenas películas. Ésta me decepcionó pero tal vez porque la tenía un poco idealizada en el recuerdo.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada