dissabte, 27 de març del 2021

MATADOR

El mateix cap de setmana que veia "La voz humana", recuperava en un passi televisiu "Matador". Dirigida per Pedro Almodóvar el 1986, es troba al bell mig de la -per a mi- millor etapa del director, després d'"Entre tinieblas" i "¿Qué he hecho yo para merecer ésto?" i abans de "La ley del deseo" i "Mujeres al borde de un ataque de nervios". 

Conserva l'aire de fotonovel·la dels seus primers treballs i integra amb gran habilitat una subtrama surrealista centrada en el personatge d'Antonio Banderas (reprimit per una mare de l'Opus -Julieta Serrano-, violador en grau de temptativa de la model interpretada per Eva Cobo -impagable Chus Lampreave fent de la mare-, micòleg aficionat amb poders extrasensorials) en una història de passió al límit entre l'elegant advocada interpretada per Assumpta Serna (*) i un torero retirat (Nacho Martínez), ambdós assassins vocacionals. Ell enyora la seva etapa de matador de braus i es consola descabellant alumnes de la seva escola de tauromàquia, mentre ella, convertida en mantis religiosa, es carrega els seus amants amb una agulla de cap. El binomi Eros-Tànatos invocat en una projecció de "Duelo al sol", de King Vidor, els condemna a unir-se en el plaer i la mort, en un final fascinant (reiterat fins a cert punt en la posterior "La ley del deseo") en què els seus cossos nus reposaran sobre un capot vermell, il·luminats per la llum rogenca d'un eclipsi solar. 

El cartell del film reflecteix la devoció del realitzador pels colors primaris, reiterada en tota la seva obra posterior:
(*) La catalana Assumpta Serna, que no era la primera opció d'Almodóvar ni tornaria a treballar amb el realitzador, apareix bellíssima i em sembla, des que la vaig veure a "Matador", una estrella desaprofitada. Va provar sort al cinema nord-americà i la van treure a "Orquídea salvaje" (Zalman King, 1989), al costat de Mickey Rourke quan l'actor ja s'havia desfigurat el rostre, follant, com en la majoria d'escenes del film del manxec, però sense gràcia ni carisma, com si es tractés d'una paròdia.

7 comentaris:

Trecce ha dit...

Yo también opino que Assumpta es mucho más actriz que lo que de su carrera se desprende.

El Demiurgo de Hurlingham ha dit...

Es una película que he visto alguna vez.

ricard ha dit...

Trecce: Desde luego, le han faltado papeles a su medida.

Demiurgo: La he visto varias veces y siempre me engancha.

Saludos.

Cinefilia ha dit...

Aprofitant que fas referència al cartell de la pel·lícula, obra del malaguanyat Carlos Berlanga, i lligant-ho amb el teu post anterior, m'ha cridat l'atenció que l'estil dels dibuixos recorda el de Jean Cocteau.

Una abraçada.

ricard ha dit...

Una observació interessant. Carlos Berlanga, un dels puntals de la "movida", va morir bastant jove. Però encara va ser més prematura la mort del protagonista masculí de "Matador", Nacho Martínez, als 44 anys d'un càncer de pulmó.

Una abraçada.

Fran ha dit...

Hola Ricard!
Pues curiosamente es de la pocas de Almodovar que solo he visto una vez, tendré que recuperarla.
Saludos!

ricard ha dit...

Hola Fran,
Yo creo que, sin ser su mejor película, incluso con sus imperfecciones, atesora lo más genuino de su cine.
Saludos.