Els personatges dels germans Dardenne (Jean-Pierre i Luc) no paren de moure's d'un cantó a l'altre. En aquest cas, el jove protagonista ho fa amb bicicleta i, tot i que els seus desplaçaments són titubejants, l'objectiu és prou clar: trobar el pare absent o, en el seu defecte, la figura paterna o materna. Un pare que anteposa els seus problemes econòmics a la relació amb el fill, com ho feia també l'adolescent protagonista d'"El hijo" (que es venia el nadó). Però els directors d'"El niño de la bicicleta" (2011) no els jutjen. No ho fan amb ningú, per molt reprobable que sigui la seva conducta. L'únic retrat immisericorde és el d'una societat desestructurada que ignora egoïstament els seus fills més desfavorits.
2 comentaris:
Buen filme, conmovedor. Los Dardenne saben tocar la fibra sentimental. Un saludo.
Y el mayor mérito es que lo consiguen sin recurrir al sentimentalismo. Saludos.
Publica un comentari a l'entrada