La idea de fer una pel.lícula de zombis en clau d'humor i protagonitzada per uns paios molt penjats no és nova. El precedent més obvi és "Zombies party" (Edgar Wright, 2004). Però si en comptes del Regne Unit ens traslladem a Cuba, on la indolència no és una excepció i la supervivència un estil de vida, la novetat encara és possible.
La primera de les sorpreses és que una pel.lícula com "Juan de los Muertos" (Alejandro Brugués, 2010) hagi estat possible, tot i que es tracta d'una coproducció amb Espanya. En un règim tan tancat com és el cubà, la proesa no consisteix a brindar una història d'apocalipsi zombi plena d'imatges de L'Havana destruïda (tampoc no es pot dir que el lloc estigui en molt bones condicions d'entrada), sinó farcir-la de gags irreverents, la majoria impagables; un exemple: el característic noticiari televisiu que alerta la població no parla d'atacs de morts vivents sinó "d'aldarulls causats per dissidents al servei dels Estats Units"; la festa que fan els zombis cruspint-se els assistents a una manifestació de suport és un altre moment feliç. En fi, "Juan de los Muertos" no resol l'enigma de perquè hi ha zombis ràpids i altres de lents però resulta molt divertida, tot i que el ritme decau a la segona meitat.
5 comentaris:
Aunque me parece increíble que los Goya la hayan premiado por encima de Después de Lucía (no la he visto pero que me digan que los zombies son más trascendentales en un aura medio cómica ya suena extravagante) me llama mucho su diversión pero se me ha ido postergando, espero verla pronto. Del duo Simon Pegg y Nick Frost me acuerdo siempre de Paul, alien marihuanero, soez y desmitificador de la ciencia y la religión, mucha insolencia y risa, sobre todo cuando aparece Sigourner Weaver y la aplastan con la puerta de una nave, una tontería pero pocas veces me ha sorprendido tanto algo de forma tan estúpidamente graciosa. No soy de risa pero como cualquiera tengo mis momentos. Un abrazo.
Pues mira, a mí también me pareció muy divertida "Paul". Un abrazo.
Una peli que se me pasó en su momento y que quería ver. Me da que puede estar divertida y merecer la pena. Además: es made in Cuba, de eso poco nos llega, más bien, y más en este plan, nos llega del gigantesco país que está al lado de la isla.
Saludo, ricard.
"Paul" també em va agradar tot i el doblatge de Santi Millán però els seus dos protagonistes eren molt bons. Aquesta pel.licula cubana també és divertida però trobo que s´allarga massa, com ja dius té una baixada a la segona part. "Zombie Party" crec que és la millor barreja de zombis i humor.
Salut. Borgo.
Javier: Es verdad, no vemos mucho cine cubano.
Borgo: De tota manera, la majoria de pel.lícules de zombis pequen de reiteratives; de "Zombies Party" , també m'agrada més la part inicial que la resta.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada