dissabte, 10 de novembre del 2012

SKYFALL


El darrer lliurament de la nissaga Bond, en el seu cinquantè aniversari, estava obligat a ser distingit.

Com va quedar demostrat en el cas de "Quantum of Solace", encomanar-ne la direcció a un director de cert prestigi no és necessàriament garantia d'èxit. Com sigui, aquí els productors van confiar en Sam Mendes, responsable d'"American Beauty" (1999), "Camino a la perdición" (2002) o "Revolutionary Road" (2008). La intervenció d'un director tan seriós no ha afectat de manera notable les constants en l'etapa Daniel Craig; si més no, "Skyfall" té una elegància visual sorprenent en un film d'acció. I, d'acció, en té la justa; en això, accentua la tònica dels darrers títols: després de l'obligada espectacularitat del pròleg, el film esdevé bastant auster; els protagonistes van a peu, per les clavegueres o el metro de Londres però a peu; també hi ha una escena en un gratacel de Shanghai, però Bond no acaba penjat d'un cable a la façana com un Tom Cruise qualsevol. El dolent també és discret: no pretén dominar el món, només venjar-se; i gairebé ens posem de part seva, perquè li van fer una mala passada de consideració. Fins i tot els tradicionals gadgets d'en Q són aquí substituïts per una senzilla pistola i un buscador, la qual cosa fa afirmar Bond: "No heu llençat la casa per la finestra!"; i el nou Q (Ben Whishaw), un jove hacker -signe dels nous temps-, li respon: "Què esperava? Un bolígraf amb un dard?" (un dels diversos gags que serveixen d'homenatge a les icones de la nissaga, com la reaparició del mític Aston Martin).

Així doncs, no hi ha grans desplaçaments geogràfics a "Skyfall", però els viatges temporals sí que són molt rellevants en la història, molt ben tramada per un equip de guionistes que ha prescindit de Paul Haggis. El malvat (inspiradíssim Javier Bardem) torna del passat per venjar-se; els seus mètodes passen per dominar la informàtica i Internet, que és un futur molt present. Bond recupera, com ja hem dit, l'Aston Martin que tenia tancat en un magatzem per trinxar-lo tot seguit en un viatge al passat que constitueix l'episodi final del film (que inverteix l'habitual setge al cau del dolent) i, paradoxalment, el preludi d'un nou començament en què M recupera el sexe masculí i Moneypenny accedeix al seu càrrec de secretària.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

No he trobat pas que fos una mala pel·lícula però no es bon Bond (noteu el joc de paraules xD).
La primera escena promet molt, però després l'acció s'apaga.
He trobat una crítica que s'adequa molt al que penso sobre el últim 007: el tipo de la brocha

ricard ha dit...

Bé, ja he dit al post que no n'hi havia gaire, d'acció. Però l'acció per l'acció més aviat m'avorreix; m'interessa més el suspens, i aquest Bond en té, tot i que "el tipo de la brocha" està prou encertat quan destaca les incongruències argumentals (la qual cosa no discuteixo però sí relativitzo en el comentari que he deixat al seu bloc); i també té/teniu raó en què Daniel Craig té aspecte de neandertal. Gràcies pel comentari.

miquel zueras ha dit...

M´ha agradat bastant i Bardem fa un malvat força torturat i original però la meva preferida amn Craig segueix essent "Casino Royale". Salut. Borgo.

Mario Salazar ha dit...

Lo de los nuevos tiempos con la tecnología, internet y el control mediante computadoras lo vi bien desarrollado en duro de matar 4.0, todo el filme tiene ese contexto. Ahora lo veré en skyfall según te leo, síntoma de los nuevos tiempos. Sam Mendes me parece un gran director, las tres en mención me parecen obras maestras, eso me anima a ir al cine, no soy mucho de James Bond, no presto mucha atención, pero ya he prometido cambiar eso y ver todos los clásicos. Hoy seguro voy a ver esta. Un abrazo.

Sandra Mantas ha dit...

He vist alguns títols de Bond, clar, però ni els he vist tots ni soc massa fan de la saga. I ja no parlo de les pel.lícules de l'infumable Pierce Brosnan, sinò inclús de les primeres, que en el seu moment m'agradaven però sense gens d'entuasiasme. Tot i així tinc bastant interés per veure aquesta entrega. Confio bastant en Sam Mendes y vaig veure la primera d'en Craig i estava realment bé con a Bond, més vulnarable i humà del que la saga ens tenia acostumats. Així que intentaré veure-la. En general tothom l'esteu deixant força bé. Una abraçada.

ricard ha dit...

Borgo: Jo també continuo preferint "Casino Royale".

Mario: No todas las entregas de James Bond son memorables, te lo advierto, pero no deberías perderte "James Bond contra Goldfinger", "007 al servicio secreto de su Majestad", "La espía que me amó", "007: Licencia para matar" o "Muere otro día" (digo por poner una de cada etapa; y de la de Craig, si no la has visto, "007 Casino Royale" es excelente).

David: Faig extensiva la recomanació al Mario per si et falta algun dels títols esmentats. A "Skyfall", Sam Mendes aporta elegància visual però els mèrits de la sèrie són d'un equip i les diferències entre un i altre títol són sempre molt subtils; dit això, aquesta és bona però "Casino Royale" és millor (m'estic repetint, ja ho sé).

Una abraçada als tres.