Un thriller estilitzadíssim, alambinat, al voltant de la mort d'una nena i una posterior venjança pensada fins als més mínims detalls, podria ser un altre títol de Park Chan-wook però és una pel·lícula japonesa, dirigida el 2010 per Tetsuya Nakashima. La seva característica més peculiar consisteix en la visió especialment sinistra que ofereix dels adolescents nipons, aquests que van sempre uniformats i que aquí són una colla de sàdics enganxats als mòbils i a internet.
Faria un bon doble programa amb "Battle Royale"(al Festival Pirata de Cinema Asiàtic-Asia Extreme, a El último blog a la izquierda).
7 comentaris:
Jo la vaig trobar fascinant, a les poques setmanes de veure-la, la van passar al Casa Asia Film Week i vaig tornar a repetir per veure-la en pantalla gran. Excessiva i estéticament impecable. Ojo, tinc amics que no la van soportar.. Una abraçada!
Estàs en el teu moment de recuperar grans títols de l'any passat, aquells que sempre dius al moment de fer les llistes que tens pendents. Has parlas d'alguns dels meves favorits d'aleshores. Aquest Confessions m'encanta ( i sí, seria un bon programa doble d'adolescents japonesos terribles), Nader i Simin també i Shame un altre de les bones (aquesta d'aquest any, no?) i finalment Red State que jo portava vista de Sitges. Quin poker. Molt bon cine últimament per aquí. Una abraçada.
Molt bona, en la linia de "Battle Royale". Sobretot em va agradar molt el guió i la història, una peli que vaig escoltar moltes bones crítiques a sitges, salutacions!
BCNdays: Excessiva i estéticament impecable, sí, és una bona definició. Però digues als teus amics que no n'hi ha per a tant. Una abraçada.
David: Sí, he vist molt bon cinema en una època de l'any no pas gaire propícia. Bé, "Red State" l'he vista en sala d'estrena (em vaig quedar sense crispetes perquè al complex Bages Centre de Manresa hi havia un caos considerable degut a l'estrena de "Tengo ganas de tí"); "Nader i Simin" en una sessió de cinema en versió original a l'aire lliure que sempre organitza l'Ajuntament d'Igualada per aquestes dates; i "Shame" i "Confessions" perquè han arribat a Digital +. Una confluència de factors interessant. A més, tinc pendents un munt de títols del teu Festival (una vegada més, et felicito per la iniciativa), però de mica en mica el vaig seguint... i l'aniré seguint que tinc feina per un any. Una abraçada.
Un filme rocambolesco, fuerte, algo estrambótico y exagerado pero muy recomendable, da muchos giros en la historia, es algo que solo un cine tan inclasificable como el japonés puede dar, donde no parecen haber reglas o aplicarse a la coherencia, a la timidez, suele verse muy natural en su cine. Lo de la venganza ya no es hegemonía surcoreana sino oriental y con el remake de oldboy será mucho más occidental. Un abrazo.
Un bon Sushi-Thriller. Curiós, o potser no tant, jo tambe pensava quan el vaig veure en "Battle Royale". "Confessions" és un film que pots recomanar tranquilament fins i tot a els que no són gaire amants del cine asiàtic. Salut. Borgo.
Mario: Esto de la venganza ya es obsesivo en el cine oriental. Pero no debemos olvidar que también fue el argumento de muchísimos westerns yanquis. Un abrazo.
Borgo: M'apunto el qualificatiu Sushi-Thriller. Salut.
Publica un comentari a l'entrada