dimarts, 6 de juliol del 2010

BILLY WILDER: ADAPTACIONS TEATRALS

Molts dels films dirigits per Wilder a la dècada dels cinquanta eren adaptacions d'obres de teatre.

És el cas de "Traidor en el infierno" (1953), un drama bèl.lic, amb alguns apunts de comèdia, sobre aviadors nord-americans en un camp de presoners alemany, durant la Segona Guerra Mundial, que sospiten que hi ha un traïdor entre ells. Wilder tornava a comptar amb William Holden per al paper protagonista i amb un director de cinema fent d'alemany: en aquest cas, Otto Preminger, tot i que era nascut als Estats Units, i jueu i austríac d'origen, com el mateix Wilder.

Seguidament (1954), va dirigir "Sabrina", comèdia romàntica amb Audrey Hepburn fent el paper de la filla del xofer de la rica família Larrabee, dubtant entre l'amor del seductor i bon-vivant David (William Holden) i del germà gran Linus (Humphrey Bogart), més circumspecte i treballador. L'any 1995, Sidney Pollack va fer un remake innecessari d'aquest film, amb Julia Ormond, Greg Kinnear i Harrison Ford: introduïa escenes de l'estada de Sabrina a París, no sabem si perquè la pel·lícula durés més o per dissimular l'orígen teatral de la història (a Wilder no li calien aquests subterfugis); l'única cosa que puc dir a favor del remake de Pollack és que Ford resulta més simpàtic que Bogart, potser perquè el darrer va acceptar el paper pressionat pel seu agent i per fugir de la seva imatge de tipus dur, i diuen que no s'avenia gaire amb la resta del repartiment; en tot cas, no va tornar a treballar amb Wilder, com sí ho farien Holden i Audrey Hepburn, novament emparellada amb un actor que podia ser son avi (Gary Cooper) a "Ariane" (1957).

El mateix any 1957 va dirigir "Testigo de cargo", drama judicial i de suspens basat en una obra de teatre d'Agatha Christie. Amb Marlene Dietrich, Tyrone Power, Elsa Lanchester i un brillantíssim Charles Laughton fent d'advocat defensor.

També tenia origen teatral "La tentación vive arriba" (1955), una comèdia satírica protagonitzada per Tom Ewell, en el paper de l'americà comú, aclaparat per totes aquelles circumstàncies que pertorben la seva còmoda quotidianeïtat, com la presència d'una veïna espectacular amb els trets (i les corbes) de Marilyn Monroe. En films posteriors, Jack Lemmon representaria a la perfecció aquest arquetip d'anti-heroi.



L'escena de la faldilla elevant-se amb l'aire que surt del metro de Nova York ha passat a la història, tot i ser un apunt molt breu en el film, que és divertit però no assoleix les cotes de perfecció de la següent col·laboració amb Marilyn Monroe, la magistral "Con faldas y a lo loco".

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Estimado blogger, visité tu blog y está excelente, me encantaría enlazarte en mis sitios webs. Y por mi parte te pediría un enlace hacia mi web y asi beneficiar ambos blogs con mas visitas.

Espero tu Respuesta.

Un cordial saludo

ricard ha dit...

Vale, y ¿cuál es tu web?