La història es presenta com un drama criminal, bastant previsible des de la primera seqüència; però Wyler aplica la seva elegància habitual: obre amb un travelling i tanca amb ombres expressionistes, sense que l'origen teatral i l'abundància de diàlegs afectin el ritme. Altrament, el film és un vehicle idoni perquè Bette Davis excel·leixi en el paper de dona perversa, que repetiria a les ordres del mateix realitzador, l'any següent, a "La loba".