Els dos llargmetratges que havia dirigit Paco León, més conegut per la seva faceta com a actor -sobretot a la sèrie "Aída"-, els films "Carmina o revienta" (2012) i "Carmina y amén" (2014), eren sainets neorealistes centrats en la seva mare en què hom no sabia on començava la ficció i acabava la realitat d'un personatge tan estrafolari com fascinant, una supervivent empàtica i tolerant, aliena a les convencions socials i a les consideracions morals.
"Kiki, el amor se hace" (2016) incideix en aquesta voluntat de qüestionar les convencions a través d'uns personatges que, des de postures ètiques de tota índole, hauran d'assumir les seves diverses fílies sexuals per sentir-se realitzats. Per cert, el catàleg és d'allò més pintoresc: dacrifília, harpaxofília, elifília...). El missatge és transparent i cal agrair-lo, tot i que León no pot evitar caure en el tòpic en algun moment, com en la visita que fan el personatge que ell mateix interpreta i la seva parella a un club d'ambient liberal.
Però, més enllà del missatge, el darrer film de Paco León confirma les seves aptituds com a director de comèdia. La Carmina dels films precedents era un personatge tan carismàtic que potser no necessitava que el dirigissin; però, ara, tots els personatges són de ficció i León els dirigeix amb saviesa i caracteritza amb precisió, tant amb els detalls d'una posada en escena molt atenta als espais en què es mouen els personatges com amb els diàlegs: per exemple, ja sabem que la dona del cirurgià plàstic és molt conservadora quan li pregunta a la minyona immigrant si li agrada el pasodoble o què opina de Catalunya. De tota manera, els actors són fantàstics: Natalia de Molina, Ana Katz, Belén Cuesta, Candela Peña, Luis Bermejo, Alexandra Jiménez... ¡Josele Román!
Paco León domina el tempo i l'estructura coral i aconsegueix moments d'alta comèdia (qualsevol de les escenes a la casa del cirurgià) i, com a mínim, un parell de gags absolutament memorables: l'escena del funeral, quan els assistents es donen la pau, i la trucada a un telèfon eròtic a través d'un servei de traducció per a sords.