A "Irma la Dulce" (Billy Wilder, 1963), Jack Lemmon és molt tímid. La prostituta Irma (Shirley MacLaine) l'acull al seu petit apartament, commoguda i enamorada perquè ell ha estomacat el seu macarró. Ella li ha explicat que dorm tota nua; bé, tota nua, no: porta un antifaç.
I mentre ella fuma i l'espera al llit, contemplant-lo divertida, ell es despulla amb molta cerimònia. Abans de treure's els calçotets, avergonyit, li recorda a la Irma que li ha dit que dormia amb antifaç i ella se'l posa. Ell treu el gos a l'escala i una el·lipsi ens porta al matí següent.
Tot i que el moment del gos a l'escala ja resulta eloqüent, la censura -i l'elegància de Wilder i del seu guionista I.A.L. Diamond- no permetrà que veiem als protagonistes fent l'amor. Llavors, atesa la timidesa i innocència demostrades en les escenes precedents pel personatge de Lemmon, podria l'espectador tenir dubtes, fins i tot pensar que han dormit com Josep i Maria.
Però no ha estat el cas. I com ho faran saber a l'espectador Wilder i I.A.L. Diamond?
Senzill: al matí, els veiem dormint al llit i és ell qui porta l'antifaç (i fa cara de content, és clar).