Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FEAR AND DESIRE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FEAR AND DESIRE. Mostrar tots els missatges

diumenge, 10 de febrer del 2013

FEAR AND DESIRE


El mateix Kubrick va vetar l'exhibició pública del seu primer llargmetratge. Era molt perfeccionista i "Fear and Desire" (1953), que finalment podem veure en format digital, dista molt de ser una obra rodona.

Es tracta d'un drama de guerra amb poca acció i moltes pretensions, una obra característicament amateur que li va escriure un company d'institut (Howard Sackler), més preocupat per revelar el sentit de la vida a la Humanitat que per ordir una trama coherent. Els diàlegs són poc naturals, per no dir una mica estranys, com els pensaments dels soldats protagonistes, que escoltem en off. Però no li donem tota la culpa a Sackler; al cap i a la fi, la història d'uns homes moguts, com indica el títol, pel desig i per la por, és coherent amb el pessimisme lúcid que travessa tota l'obra de Stanley Kubrick. I les ganyotes que fa el personatge interpretat per Paul Mazursky són força patètiques però, en el fons, no tan allunyades de les que fan George C. Scott a "Teléfono rojo", Jack Nicholson a "El resplandor" o -un altre soldat neuròtic- Vincent D'Onofrio a "La chaqueta metálica.

"Fear and Desire" funciona molt millor en l'apartat visual que en el literari, tot i que no és una pel·lícula cartesiana com la majoria de les seves obres posteriors; és imperfecta però també molt inventiva, molt arriscada; hi ha molts errors de raccord però és perquè algunes escenes s'estructuren a través d'un muntatge molt ràpid de primers plans, en alguns casos amb resultats excel·lents, com en l'escena de l'assalt a la cabana; curiosament, aquest recurs no tindria continuïtat en la carrera del director. Kubrick no tenia experiència com a cineasta tret dels dos curts que havia dirigit, però sí una carrera com a fotògraf, i això és trasllueix en un gran treball d'il·luminació, tant en els exteriors al bosc com en els plans expressionistes a la cabana del general.

En resum, una obra fallida però feta amb passió, amb ambició i amb alguns espurneigs de la genialitat que avui dia (quasi) ningú no li nega al realitzador novaiorquès.