Així, doncs, els boscos de Galícia es converteixen en les muntanyes i les planures desèrtiques del Nord d'Àfrica, i novament, hem de rendir-nos a la força visual d'aquesta road-movie cruel, que comença com un documental, continua com un western i acaba on començava Mad Max.
divendres, 20 de juny del 2025
SIRÂT
A "Sirât: Trance en el desierto" (2025) sembla que passin més coses que a la contemplativa "O que arde"; hi ha més personatges i, sens dubte, més moviment en aquesta història sobre un pare (Sergi López) i el seu fill que busquen la filla/germana entre els nòmades de les raves al desert del Marroc, impel·lits a un viatge per camins impossibles. Però aviat ens adonarem que la recerca de la filla desapareguda és un macguffin i que allò que Oliver Laxe pretén és situar-nos en un univers preapocalíptic on els homes, potser inconscientment, cerquen el retorn a un lloc ancestral en què la naturalesa imposa la seva llei i la lluita contra l'adversitat va lligada a una forma de catarsi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Tiene el poder de ejercer cierta fascinación.
Sí, eso es verdad.
También recuerda a "El salario del miedo".
En realitat, moltes de les coses que trobem en aquesta pel·lícula ja hi eren a "Mimosas", un dels anteriors treballs de Oliver Laxe.
Una abraçada.
Sí, vaig veure la teva ressenya.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada