En Harry i l'Eve (Edmond O'Brien i Joan Fontaine) inicien un procés per adoptar un fill. En la primera escena, es reuneixen amb l'encarregat de despatxar l'assumpte (Edmund Gwenn, un altre rostre popular), qui els adverteix d'una investigació sobre els aspirants. Atès el títol de la pel·lícula i la cara de circumstàncies que posa el marit, qui, a més, fa de venedor i passa molt temps fora de casa, ens hauríem pogut estalviar la primera mitja hora, quan el funcionari es dedica a fer preguntes i viatjar a Los Angeles per descobrir allò que l'espectador ja sap: que l'home té una altra família (amb nen inclòs).
De manera que, tot i que Lupino estructura el melodrama quasi com si fos un thriller, la part més interessant comença quan el bígam intenta justificar la seva situació (a través d'un llarg flash-back); un desenllaç en què la defensa en el judici argumenta que la voluntat de legalitzar una situació irregular ha conduït a un delicte que, paradoxalment, no existiria si el culpable s'hagués limitat a tenir una amant, i en què per fi es veuen les cares els tres implicats i les seves mirades tenen més de comprensió que de retret, arrodoneix un treball més complex del que podria semblar a primera vista, que ens parla de solituds dintre i fora del matrimoni i de dones que intenten superar el trauma de no poder exercir de mares i esposes (l'Eve s'ha reinventat com a sòcia del seu marit).
Lupino fa el paper de la segona dona. El productor i també guionista Collier Young va estar casat amb ella primer i amb Joan Fontaine després, qüestió que no va afectar la seva relació professional. Tota una declaració de principis.
6 comentaris:
Malgrat les limitacions que puguin tenir el guió i la producció, es tracta de l'obra d'una cineasta molt interessant i sempre a reivindicar.
Una abraçada.
En cierto modo, un film sobre la soledad.
Excelente película de Ida Lupino, un proyecto de nivel, aunque, como has citado, se preveía conflictivo cuando el triángulo de la ficción casi se daba en la realidad: Collier Young había contraído matrimonio con Joan Fontaine, después de divorciarse de Ida Lupino. Sin embargo, nada alteró la producción, primero porque las dos mujeres eran amigas —al parecer las dos se llevaban bien, entre ellas y con la primera pareja de Young, como si formaran parte del club de las exesposas— y, segundo, porque Collier Young afirmaba que el divorcio no iba a interferir en un negocio que iba tan bien.
Saludos.
Juan: I tampoc no hi havia gaires dones cineastes en aquella època.
Trecce: Sin lugar a dudas.
ethan: Demostración de pragmatismo y buen talante.
Una abraçada.
Aunque mi película favorita de Ida Lupino como directora es la anterior El autoestopista, este triángulo amoroso víctimas de las cartas del destino te atrapa por su ausencia de moralinas convirtiéndose en una severa reflexión sobre la bigamia y la abrumadora soledad de esas tres almas.
Una abraçada.
He de confesar que no he visto otras películas de Ida Lupino. Me han hablado muy bien de "El autoestopista".
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada