BOLA DE FUEGO

Una colla d'erudits viuen tancats en una casa mentre redacten una enciclopèdia. Quan s'adonen que han perdut el contacte amb la gent del carrer i que necessiten reeditar l'apartat dedicat al llenguatge col·loquial (l'slang), el més eixerit (Gary Cooper) surt a fer contactes que els puguin ajudar, entre els quals una guapa corista (Barbara Stanwyck), que anirà a passar uns dies amb els set professors més un, com si fossin Blancaneu, els nans i el príncep, tot i que el príncep no sap que ho és i s'enamora perdudament de la noia.

Ella té amistats perilloses i els espectadors sabem més que els personatges, entesos en moltes matèries, profans en la resta d'assumptes. I sospitem que la història d'amor pot acabar com el rosari de l'aurora.

Però "Bola de fuego" (Howard Hawks, 1941) és una pel·lícula intensament romàntica i també una comèdia, i ens farà patir però també gaudir d'un relat meravellós sorgit de la ploma de Billy Wilder i Charles Brackett (i fotografiat per Gregg Toland, mestre de la llum i la profunditat de camp). Com cal esperar del talent dels seus responsables, abunden les solucions narratives brillants: l'error propiciat per un número 9 que cau i es converteix en un 6 o l'anell intercanviat que fa bona la referència a Freud i possibilita el desenllaç; però la menció d'honor és per als llibres que la corista fa servir per arribar als llavis de Gary Cooper i que, en un esplèndid gag recurrent, ell col·loca a terra per convidar-la a una nova abraçada.