LOS FAVORITOS DE MIDAS

Sense moure'ns de Netflix, parlem ara d'una altra mini-sèrie, aquesta de producció espanyola.

Les sèries nacionals omplen hores i hores de programació a les diverses plataformes; la qualitat no sempre és òptima però en general resulten prou entretingudes. El cas de "Los favoritos de Midas", basada en un relat de Jack London, escrita i dirigida pel guionista d'"Abre los ojos", Mateo Gil, és un cas una mica diferent. Protagonitzada per l'omnipresent Luis Tosar, aquí en el paper del president d'un important conglomerat empresarial que inclou un diari que pretén ser independent, comença com un clàssic relat de suspens: l'esmentat executiu rep unes cartes molt ben escrites i presentades (segellades amb lacre) en què se li demana una modesta contribució de cinquanta milions d'euros sota l'amenaça que, si no compleix, cada cinc dies morirà un ciutadà anònim. No hi ha pistes, hi ha acció, també sexe quan Tosar es lliga una intrèpida periodista del seu diari, en la línia d'altres mini-sèries similars. Però aviat l'acció es congela i se succeeixen els plans del protagonista bevent whisky mentre contempla els gratacels de Madrid des del seu àtic; mentrestant, protestes al carrer dibuixen un panorama quasi apocalíptic. Tot plegat més introspectiu i misteriós d'allò que és habitual i que propicia una preocupant caiguda de ritme que, això sí, es veurà compensada per un gir de guió cap al final que converteix una trama policíaca en una faula sobre els excessos del capitalisme, no gaire versemblant però ben explicada i força radical. Molt conseqüentment, Gil ofereix el paper del policia veterà i honest a Willy Toledo, recuperat per a la interpretació després dels seus surrealistes problemes amb la justícia.