dimarts, 29 d’agost de 2017

EL ÁNGEL EXTERMINADOR


Els burgesos en els films de Luis Buñuel sempre pateixen. Retratats sense pietat i amb la ironia salvatge del mestre aragonès, paguen els pecats de la seva endogàmia quan es veuen immersos en situacions frustrants que gairebé sempre tenen a veure amb un sopar.

A "El discreto encanto de la burguesía" (1972), una fascinant i molt divertida comèdia surrealista, els protagonistes intenten sopar i mai no ho aconsegueixen. En una de les escenes més brillants, de sobte descobreixen que el menjar és de plàstic i que són en un teatre exposats al públic.

Més inquietant és l'argument d'"El ángel exterminador" (1962): després d'assistir a una representació a l'òpera, el matrimoni Nobile convida a sopar una colla de burgesos, tots molt educats i cerimoniosos. Però quan és l'hora d'anar a dormir, estranyament, ningú no arriba a abandonar la casa. Tampoc no ho faran els dies següents, incapaços de sortir de la cambra on es troben reunits tot i que no hi ha cap obstacle físic que els ho impedeixi. Com tampoc ningú a l'exterior no es veu capaç d'entrar a la casa. Quasi sense menjar ni beguda, mancats d'intimitat i d'higiene, comencen a perdre les maneres i els instints més primaris fan acte de presència, mentre un ós volta per la mansió i també uns bens, que finalment seran els únics que podran salvar el mur invisible.


2 comentaris:

Cinefilia ha dit...

Sí, senyor: dues obres mestres rotundes. De la segona, Buñuel va dir: "A veces, he lamentado haber rodado en México 'El ángel exterminador'. Lo imaginaba más bien en París o en Londres, con actores europeos y un cierto lujo en el vestuario y los accesorios. En México, pese a la belleza de la casa, pese a mis esfuerzos por elegir actores cuyo físico no evocara necesariamente a México padecí una cierta pobreza en la mediocre calidad de las servilletas, por ejemplo: no pude mostrar más que una. Y ésa era de la maquilladora, que me la prestó." ("Mi último suspiro", p.231).

Interessant anècdota que demostra que quan hi ha talent, la genialitat queda per sobre dels mitjans.

Salutacions,
Juan

ricard ha dit...

Sí, perquè en cap moment tenim la sensació que es podria haver millorat.

Salutacions.