OFICIAL I CAMBRER

"Oficial y caballero" (Taylor Hackford, 1982) i "Cocktail" (Roger Donaldson, 1988) són dos dels grans èxits de taquilla de la dècada dels vuitanta.

Sí. I tenen alguna altra cosa en comú que justifiqui que comparteixin aquest post? La primera tracta del dur entrenament dels aspirants a oficials de la Marina dels Estats Units i futurs pilots. La segona, d'un xitxarel·lo que vol triomfar a Wall Street i acaba servint copes (en locals amb glamur, això sí).

I, ja posats, per què no he comparat "Oficial y caballero" amb "Top Gun", en què també surten aprenents de pilot i està protagonitzada -com "Cocktail"- per Tom Cruise? Doncs potser perquè ja vaig parlar de la segona en el monogràfic sobre els germans Scott i, tot i que també comparteix alguns valors amb els títols que aquí comentarem, és, bàsicament, un manifest gai (almenys, en la lectura que fa Tarantino del "millor guió de la història del cinema").

Doncs bé: "Oficial y caballero" i "Cocktail" són la prova que molts títols comercials (o allò que enteníem per títols comercials abans de la invasió dels superherois) responen de manera més o menys conscient a una fórmula que agermana arguments només aparentment diversos. Vegem-ne els components:

- Un protagonista de moda amb qui es pugui identificar el públic masculí i que atregui el públic femení (Richard Gere, després de l'èxit d'"American Gigolo"; Tom Cruise, després de... "Top Gun").

- Una protagonista femenina atractiva, no gaire coneguda pel gran públic (Debra Winger, tot i que havia aparegut a "Cowboy de ciudad"; Elisabeth Shue, quatre anys després de "Karate Kid").

- La història adopta la forma d'un conte de fades i conté una lliçó moral. En el cas d'"Oficial y caballero", es tractaria del conte de "La ventafocs", també utilitzat com a motiu temàtic en un altre gran èxit de Richard Gere, "Pretty Woman": una noia pobra es casarà amb el príncep blau vestit d'uniforme. "Cocktail" es limita a invertir els termes i el pobre és el noi i la noia és una pija (com en la ja esmentada "Karate Kid").

- La lliçó moral és que l'ambició que no va acompanyada d'un sentit de la decència condueix al desastre. I el desastre, en ambdós títols, és la mort de l'amic, qui actua de referent i adverteix amb els seus errors a un protagonista desorientat, necessitat d'una figura paterna i que cerca el seu lloc al cel (en sentit estricte en el cas d'"Oficial y caballero", o figurat en el cas de "Cocktail"). A "Oficial y caballero", el sergent Foley (Louis Gosset Jr.), tot i la seva duresa aparent, exerceix de figura paterna; Sid (David Keith) és l'amic destinat a acabar tràgicament a causa dels seus errors: primer, voler ser militar malgrat no tenir veritable vocació; segon, deixar-se ensarronar per una dona ambiciosa sense escrúpols (amiga de la protagonista, qui li farà saber finalment que no comparteix la seva mesquinesa). En el cas de "Cocktail", la figura paterna i l'amic conflueixen en el mateix personatge, el bàrman aspirant a milionari Doug Coughlin (Bryan Brown); també acabarà tràgicament després d'un casament per interès i algunes inversions en borsa poc encertades. Afegirem que la mort de l'amic és per suïcidi en els dos casos, i que aquest fet luctuós propicia la catarsi que ha de reconduir el conflicte cap al happy end.

- Finalment, les pel·lícules inclouen algunes frases memorables. Jo en destacaria les següents:

"Oficial y caballero":

"Algú hauria de portar una tovallola" (ho diu el personatge de Debra Winger, després de fer l'amor durant hores amb Richard Gere).

"D'on dius que ets, de Texas? A Texas només hi ha vaques i maricons, i no veig banyes!" (el sergent Foley als reclutes).

"No ho hauria aconseguit sense vostè" (l'oficial al sergent, a qui se li escapa una llagrimeta).

"Cocktail":

El Cruise i la Shue són en una platja del Carib; una noia es desmaia i ell -bàrman expert- pregunta què ha begut: "Ha estat bevent xampany al sol" "Xampany! -exclama ell- Sembla inofensiu però és una bomba!".

M'encanta. Barra lliure!