La primera pel·lícula sonora de Fritz Lang, dirigida el 1931, s'inspirava en el cas real de l'assassí Peter Kürten, responsable confès de 79 crims i un dels primers serial killers de qui es té notícia.
Kürtel pelava homes, dones i infants, però el protagonista de "M, el vampiro de Düsseldorf" era un pederasta que matava nens. Per al paper, Lang va contractar un actor de teatre, de nom artístic Peter Lorre, d'aspecte quasi tan innocent com el psicòpata autèntic i que va fer una creació excepcional del personatge, un individu turmentat, incapaç de sostreure's a l'impuls criminal, terrorífic i alhora patètic, finalment convertit en víctima.
Però el rostre de Lorre tarda a aparèixer en un film en què Lang ofereix una utilització magistral del fora de camp i de la banda sonora. L'inici del film és sensacional: una cançó infantil i els comentaris del veïnat ens introdueixen en el clima d'horror causat pels assassinats; una mare espera la seva filla, que intuïm serà una nova víctima del monstre de Düsseldorf quan la veiem caminant tota sola pels carrers, jugant amb una pilota, fins que apareix l'ombra d'un home sobre el cartell anunciant la recompensa que ofereixen les autoritats; l'ombra es dirigeix a la nena i li pregunta com es diu; en paral·lel, assistim a l'angoixa de la mare que espera i espera, mentre un rellotge marca les hores; veurem l'home, d'esquena, que li compra un globus a la nena mentre xiula una cançó clàssica; la seqüència acaba amb les imatges consecutives d'un plat a taula -mentre la mare crida la seva filla-, una pilota rodolant per terra entre fulles caigudes, un globus perdut entre els cables de la línia telefònica. En un moment posterior, la presència de l'assassí ve precedida pel seu xiulet, que també el delatarà quan el senti el venedor de globus, que és cec.
En la mateixa seqüència inicial, el soroll del cuc-cut a casa de la mare serveix per guiar l'espectador en el muntatge en paral·lel, quan enllaça amb una escena al carrer en què veiem la nena. I sabem que es tracta de la seva filla perquè li diu el seu nom (Elsie) al "vampir" i perquè la mare el repeteix diverses vegades quan pregunta als veïns si l'han vista i quan finalment la crida mentre veiem els plans esmentats, reveladors de la terrible veritat.
Una seqüència modèlica:
Com l'ombra de l'assassí sobre el cartell, l'ombra d'una societat malalta -l'Alemanya de la República de Weimar- plana sobre un film que vol ser didàctic quan mostra els mètodes d'investigació més moderns de la policia de l'època però que resulta irònic ja que, finalment, són els lladres de Düsseldorf, cansats del setge de les autoritats, els qui atrapen l'assassí i el jutgen, en una cerimònia que és més aviat un linxament i que temàticament enllaça amb el primer film que dirigirà Lang en el seu exili nord-americà, la magnífica "Furia" (1936).
Peter Lorre, que era jueu, també fotrà el camp als Estats Units, on desenvoluparà una carrera notable.
Peter Lorre, que era jueu, també fotrà el camp als Estats Units, on desenvoluparà una carrera notable.
3 comentaris:
Inoblidable el treball de Lorre i també l´escena de l´assesinat en off, sense truculències. A mi em recorda la pel.lícula "El coleccionista de cadaveres" amb Karloff i Lugosi on apareix l´assesinat d´una florista cega en un carreró completament a les fosques.
Salut i bon estiu!
Borgo.
La primera vez que vi "M" era muy pequeño y representó para mí un viaje a los terrores más recónditos de la infancia, sobre todo porque justo después leí una biografía de Peter Kürten que encontré en el mercado de San Antonio. Magistral análisis de toda una sociedad que pronto iba a sucumbir al ya latente nazismo y del cual el protagonista no es sino una petética consecuencia.
Un abrazo.
Borgo: Sens dubte, els millors encerts del film. No recordo "El coleccionista de cadáveres" però els assassinats en off no eren inhabituals en el cinema de terror dels anys trenta i quaranta.
Pedro: En efecto, el trasfondo histórico es tan relevante como el propio relato.
Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.
Publica un comentari a l'entrada