Enmig d'una sobredosi de pel·lícules de la Marvel, "Ant-Man" (Peyton Reed, 2015) resulta tan modesta com el seu personatge, un lladregot que adquireix el poder de fer-se petit com una formiga (d'aquí ve el títol). Paul Rudd, com en els seus nombrosos papers en el devaluat gènere de la comèdia romàntica, té el carisma d'una escopinya, però Michael Douglas i Evangeline Lilly ("El Hobbit: La desolación de Smaug") salven una funció que no confia únicament en les escenes d'acció, d'una parquedat tan sorprenent que fins i tot resulta d'agrair.
La pel·lícula ens porta a la memòria una joia de la sèrie B i un clàssic de la ciència-ficció: "El increíble hombre menguante", dirigida per Jack Arnold l'any 1957, o la tragèdia d'un home que, després de veure's exposat a un núvol misteriós (referència al pànic a la radioactivitat durant els anys de la Guerra Freda), comença a fer-se petit. La concisió narrativa habitual en aquests films s'alia perfectament amb un guió d'una inventiva extraordinària: algunes situacions resulten quasi obligades, com l'enfrontament amb l'aranya, però d'altres, com la trobada amb els nans del circ o la casa de nines assetjada pel gat, són senzillament genials; i, sobretot, un final en clau gairebé metafísica revela el talent d'un guionista i novel·lista que es convertiria en un dels puntals de la mítica série de televisó "La dimensió desconeguda" ("Twilight Zone"): el gran Richard Matheson.
3 comentaris:
"Ant-Man" me ha parecido una película simpática, dinámica y entretenida, con un guón que no olvida que la protecnia y el artificio son recursos vacíos si carecen de una maquinaria bien engrasada que los ponga en marcha.
Un abrazo.
Reconec que per ser una peli antiga, el increïble home minvant es deixa veure molt bé :D
Pedro: Efectivamente; el guión tiene en cuenta que la pirotecnia por sí sola no basta.
pons007: És una peli antiga i, a més, barata, no ho oblidis.
Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.
Publica un comentari a l'entrada