Una pel·lícula de terror amb protagonistes adolescents que viuen en un barri impersonal d'una ciutat nord-americana, enfrontats a una força malèfica que es desperta quan follen. Plantejat així sembla gairebé un acudit, però el film de David Robert Mitchell transcendeix el seu punt de partida gràcies a una posada en escena molt elegant i molt sàvia, jugant amb l'off visual i la profunditat de camp. "It Follows" és una petita joia del gènere que sembla dirigida per John Carpenter amb la col·laboració de Jacques Tourneur.
I que els adults estiguin sempre misteriosament absents i la ciutat sigui Detroit, resulta idoni per crear una atmosfera inquietant i situar la història en un espai quasi oníric en què es barregen desitjos i malsons que atrapen els personatges en un estat constant de somieig i desassossec.
4 comentaris:
No és fàcil fer una peli en el gènere del terror i sembla que aquesta
Como ya escribí en mi crítica (con cuatro mil visitas ya, algo sorprendente porque la mayoría son de USA y Latinoamérica), "It Follows" es un fastuoso ejercicio de regresión, a aquellos años en los que el género de terror no necesitaba coartadas experimentales ni excusas peregrinas para generar tensión con elementos abstractos, poco tangibles o sobrenaturales (La Niebla), o marcadamente viscerales (Halloween). Mitchell logra una obra hipnótica, deslumbrante y angustiosa, de una solidez narrativa eminente y una belleza estética paradigmática, a la que pone énfasis la poderosa banda sonora a cargo de de Disasterpeace.
Un abrazo.
Pensava que seria la tipica i tòpica pel.licula de terror adolescent però me la van recomanar i ha sigut una sorpresa molt agradable. Jo també vaig pensar en Carpenter i en els còmics de Daniel Clowes. "It Follows" juga amb els tòpics del genere però tanmateix és força original.
Salut!
Borgo.
pons007: Sobretot, és difícil ser original, ja sigui en el tema o en el tractament.
Pedro: Totalmente de acuerdo con tu reseña, en la que, además, aportas una observación muy interesante, y es el carácter anacrónico (anticuado) de los objetos. Por otro lado, los protagonistas muestran una curiosa afición por las películas viejunas, ya se trate de "Charada", que la protagonista y su novio ven en el cine, o de las producciones de ciencia-ficción de los años cincuenta que ven en un televisor igualmente antiguo.
Borgo: Sí que recorda l'univers de Daniel Clowes. Com bé dius, és una proposta original a partir de tòpics del gènere.
Una abraçada i gràcies pels vostes comentaris.
Publica un comentari a l'entrada