Ara que Richard Linklater és el director del moment, semblava interessant recuperar un títol de la seva filmografia que Quentin Tarantino inclou entre les deu millors pel·lícules de la història del cinema. Es tracta de "Movida del 76", que va dirigir el 1993.
Un cop vista, considero molt arriscada la tarantiniana asseveració. El coneixement previ de la filmografia de Linklater i alguns detalls de la posada en escena evidencien que la seva intenció, prou lloable, era la de reviure sense gaires concessions a la galeria una nit de dissabte d'una colla d'adolescents que comencen les vacances d'estiu en un poblet de Texas. No dubtem, insisteixo, de les seves bones intencions i vocació testimonial, però una colla de galifardeus que es passen tot el metratge dient tofolades, bevent cervesa calenta i fumant porros no són els personatges més interessants del món. I els comentaris sobre el rítus d'apallissar els passarells o sobre els alumnes d'origen jueu que se senten marginats pels aris i fan servir el cinisme com a defensa, perden eficàcia quan el director -contradient el seu discurs- explica que tots es poden integrar i que només hi ha un veterà realment dolent que rebrà el seu càstig.
Al final, l'únic al·licient és veure quina pinta feien de jovenets Milla Jovovich, Matthew McConaughey i Ben Affleck (la resta d'intèrprets no va fer res més de bo a causa del seu nul carisma): McConaughey fa d'alumne repetidor, surt amb bigoti i està igual que a "Dallas Buyers Club" o "True Detective"; Affleck, en canvi, devia pesar el triple que en l'actualitat i no vaig saber que era ell fins als títols de crèdit del final. Ah, i com que és una pel·lícula independent, surt Parker Posey!
Amb una temàtica gairebé idèntica, em va agradar molt més "American Graffiti", produïda per Francis Ford Coppola i dirigida per George Lucas el 1973. En aquest cas, l'acció ens situa a la dècada dels seixanta; els joves fan gairebé el mateix que els protagonistas de "Movida del 76": passegen amb els seus cotxes pel carrer principal del poble, persegueixen noies i beuen alcohol (porros no, si us plau!). Però, a diferència de Linklater, Lucas té l'encert de voler fer una pel·lícula de ficció abans que un documental i integra diverses trames que, tot i que molt lleugeres, animen l'acció; i inclou una escena final que homenatja "Rebelde sin causa" i arrodoneix el to elegíac. A més, la banda sonora és millor: una veritable antologia dels èxits de l'època daurada del rock'n roll (The Platters, Chuck Berry, Fats Domino, Buddy Holly, Bill Haley, The Beach Boys...).
3 comentaris:
"Movida del 76" no contiene una trama original porque bebe descaradamente de "American Graffiti", pero cierto es que resulta chispeante y de una dulce nostalgia. Por ahí comenzaban a aparecer nombres como los de Milla Jovovich, Ben Affleck, Matthew McConaughey o Renée Zellweger, perdida esta última en la noche de los tiempos. Otro desmadre a la americana más que tiene como mensaje último el valor de la amistad y el adiós a la inocencia.
Un abrazo.
Em va deixar molt indiferent. Ja havia vist de Linklater la pel.licula "The Slaker". Com dius no resisteix la comparació amb "American Graffity" encara que aqui també és veuen actors llavors molts joves com Harrison Ford i Stephen Tobolovsky. Em va agradar més una simpàtica comèdia de la familia Reiner "Spirit of 76" (Verano del 76) amb un guió en el que col.laborava Ford Coppola.
Salut!
Borgo.
Pedro: ¡Vaya, no me fije en que salía Renée Zellwegger! Y eso que por aquel entonces aún no debía haber visitado al cirujano plástico...
Borgo: M'apunto "Verano del 76".
Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.
Publica un comentari a l'entrada