dissabte, 15 de novembre del 2014

INTERSTELLAR


L'apocalipsi observada des d'una granja al costat d'un camp de blat: el Christopher Nolan d"Interstellar" emparentat amb el M. Night Shyamalan de "Señales"? Però això només és l'inici d'un film dens i prolix que ens conduirà als confins de l'univers i que, entre problemes i oportunitats que es deriven de la teoria de la relativitat, i imatges que recorden la solemnitat i profunditat de "2001", tindrà temps per explicar-nos un parell d'històries d'amor (per exemple, entre un pare i una filla).

En anteriors films de Nolan, es notava un cert desequilibri entre els diversos nivells narratius, però això no passa a "Interstellar"; malgrat que és, de llarg, el seu projecte més arriscat, sobreviu al perill de quedar empresonat en un forat negre d'ambicions desmesurades. Podria ser un títol rodó si no fos per l'escena que revela tot el misteri, adornada amb un muntatge en paral·lel, que és espessa però gens misteriosa, i assenyala la distància -sideral?- que encara separa el director de "Batman Begins" de Stanley Kubrick.

El final, en un món que es plega sobre si mateix, ens retorna el Nolan d'"Origen".

8 comentaris:

Javier Simpson ha dit...

“adornada con un montaje en paralelo”, copio y pego. A mí me gustó, pero a mi opinión de que a veces se hace pretenciosa se le podía pegar esto a continuación y no desencajaría, creo yo. Un abrazo, ricard.

Anònim ha dit...

No he vist interestelar encara. Però està clar que als cinèfils de veritat us agraden més les coses estranyes i sense explicació clara al estil 2001. Ara em mataràs, però a mi 2001 em va avorrir en molts escenes. Algú ha dit 10 minuts de llumetes de colors psicodèliques?

Pedro Rodríguez ha dit...

No estamos sólo ante la obra de un esteta obsesionado con la construcción de universos visuales fascinantes, también ante el relato pasional de un cineasta sensible interesado por las relaciones humanas, los vínculos paternofiliales y sus derivas emocionales.

Un abrazo

miquel zueras ha dit...

A mi em va agradar. Bona, impactant visualment i no es fa llarga tot i el seu metratge (potser no calia tant) però la musica crec que perturba algunes escenes, és massa omnipresent i et recorda que estàs veient una pel.licula. De vegades no et deixa sentir bé els dialegs.
Salut! Borgo.

miquel zueras ha dit...

Ricard. Ets aqui? No se que passa però no surten publicats els comentaris que t´he enviat ultimament.
Salut. Borgo.

ricard ha dit...

Javier: Nolan es, sin duda, un narrador hábil y ambicioso. Pero le falta autocrítica y a veces se le va la mano.

pons007: Sí, a mi em va agradar molt "2001", fins i tot quan la vaig veure per primera vegada i no vaig entendre gran cosa del final. El tema de les llumetes pot semblar avui una mica desfasat i el ritme de moltes seqüències posa a prova la paciència de l'espectador; però és una obra única i genial feta amb una gran llibertat creativa i tot se li ha de perdonar. Jo també et perdono a tu, malgrat la teva herètica manifestació.

Pedro: Aunque mi entusiasmo está unos grados por debajo del tuyo, comparto tus apreciaciones.

Borgo: Veig que tothom critica la música. A mi no em va molestar; és molt atmosfèrica, tot i que no sé si això és coherent tractant-se d'una pel·lícula que transcorre en llocs amb poca o cap atmosfera. Lamento l'endarreriment en publicar els comentaris però és que he estat molt enfeinat aquesta setmana i ja se sap: all work and no play makes Ricard a dull boy.

Una abraçada a tots i gràcies pels comentaris.

Imma ha dit...

A mi em va agradar molt. Potser sí que li sobren alguns minuts, però vaja... De totes maneres, em vaig fer incondicional de Nolan a partir de 'Memento' i, per tant, molt objectiva no sóc. No tot el que ha fet m'ha agradat igual, però tinc tendència a perdona-li el que no em plau :D
Per cert, he vist ja 'La isla mínima'. UAU! De les millors pel·lícules que he vist aquest any. Imprescindible! La teva dona tenia tota la raó.
Bones festes!!

ricard ha dit...

Nolan és un bon director i sens dubte ens portarà pel·lícules encara millors. Tanmateix, no el qualificaria de genial; hàbil, sí, però no genial.

Encara no he vist "La isla mínima". Ho faré més tard o més d'hora perquè les referències no poden ser millors; la llàstima és que no la podré incloure en la selecció anual de millors pel·lícules.

Bones festes! I gràcies per comentar.