L'aspecte visual d'"Ida" (Pawel Pawlikowski, 2013), i no ho dic només pel seu blanc i negre impecable, remet a Dreyer i també al cinema europeu dels seixanta, quan als directors els preocupava moltíssim l'enquadrament i la llum idònia de cada pla. De fet, no només sembla un film dels seixanta sinó que l'acció transcorre en aquells anys; els anys seixanta a Polònia, quan la gent vivia reclosa (en un convent o en un pis rònec), refugiada en l'alcohol o en les conviccions polítiques o religioses, provant d'oblidar un passat abjecte. La jove protagonista, una novícia a punt de prendre els vots, emprèn un viatge que la conduirà cap als seus orígens i al descobriment de la realitat que hi ha més enllà de la ficció de la seva existència, una realitat estranya i, fins a cert punt, igualment fictícia.
3 comentaris:
M´han parlat bé d´aquesta pel.lícula i penso anar-la a veure aquest cap de setmana. El que m´ha deixat impressionat, això sí, és el magnific cartell de "La venus de las pieles".
Salut! Borgo.
"Ida" no sólo es una obra maestra que nos hace recuperar las sensaciones de un cine perdido proyectando un volcán de emociones y un amplio abanico de matices, también una visión sutil y dolorosa sobre los desolados parajes del alma, la imposibilidad del olvido y el error de transitar por el presente sin tener en cuenta el pasado.
Por cierto, como viene a cuento: comparar la calidad de esa cartografía tenebrosa sobre la geografía del alma humana y los designios del poder, el miedo, la venganza y la imposibilidad del perdón y el miedo que recrea "La muerte y la doncella", con ese fútil ejercicio teatral sobre la guerra de los sexos titulado "La Venus de la pieles", me parece una broma, muy respetable, pero no deja de ser una ocurrencia jocosa.
Un abrazo, Ricard, lo cierto es que no se puede ser sublime siempre.
Borgo: És un cartell magnífic. I tu ets un expert en la matèria!
Pedro: Bueno, reconozco que vi "La muerte y la doncella" hace bastantes años y eso puede haber nublado mi juicio.
Però, no havíem de parlar d'"Ida"? Aquí no sembla haver-hi polèmica. És una obra mestra i punt.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada