MUD

"Mud" (2012), un film d'aventures que remet a Mark Twain i el seu Tom Sawyer i a una llarga tradició de la ficció nord-americana, és més ortodox que la versió de Jeff Nichols del cinema apocalíptic a "Take Shelter" (2011).

Tenim dos adolescents que comencen a créixer, tenim el riu Mississippi, tenim una illa misteriosa, un pròfug de la justícia tan perillós com atractiu, confessions al voltant d'una foguera, una noia que atrau els problemes, uns caçadors de recompenses, un vell solitari que diuen que treballava per a la CIA, un final a trets per resoldre els conflictes, com en els millors westerns. Tenim diverses històries d'amor: l'amor incert i desesperat entre Mud i Juniper, l'amor despistat del jove Ellis per una noia que li passa dos pams, l'amor que fuig entre uns pares que es divorcien, l'amor entre els pares i els fills, o entre els qui fan de pares i els qui fan de fills, l'amor incondicional de tres amics (Ellis, Neckbone, Mud). Tenim un territori de frontera, la frontera entre la terra ferma i el riu, entre el riu i el mar obert, entre el progrés i el passat, entre la infantesa i l'edat adulta, entre el bé i el mal, entre la realitat i el mite. Tenim, en definitiva, una història mil vegades explicada però ara més emocionant que mai, una pel·lícula amb l'alè dels clàssics i que brinda a dos actors de carrera erràtica (Matthew McConaughey i Reese Witherspoon) els seus millors papers.