Joe Wright adapta la conegudíssima obra de Tolstoi situant la major part de l'acció en un teatre que es transforma segons convé en una estació de ferrocarril, unes oficines, un ministeri, un restaurant, un saló o la casa d'algun dels protagonistes d'aquest drama sobre un adulteri en el si de l'alta societat russa del segle XIX. L'elecció ha estat discutida; i és cert que, al principi, provoca un cert distanciament en l'espectador. Però té avantatges diversos: permet una posada en escena molt elegant i quasi barroca a l'estil de Baz Luhrmann sense haver de disposar d'un gran pressupost (sí que s'han gastat els diners en el vestuari, obtenint un Òscar en justa recompensa); gràcies a l'artifici, no es cau fàcilment en l'academicisme que tantes vegades ha malmès les adaptacions dels clàssics de la literatura; hi ha transicions i imatges molt poètiques (la primera aparició de Kitty, el tren de joguina); i, sobretot, tant a nivell de metàfora com d'una manera palpable en les escenes amb molts figurants, ajuda a trasmetre'ns l'angoixa d'una dona repudiada per una societat hipòcrita per haver tingut la gosadia de lliurar-se a l'amor.
En qualsevol cas, el romanticisme s'imposa ben aviat a l'artifici, gràcies a la sensibilitat de la posada en escena i de la interpretació de Keira Knightley, musa del director. En definitiva, aquest és el missatge de Tolstoi, la revelació final: no és la raó, són els sentiments.
6 comentaris:
fins que no facin la versió amb zombies no tinc ganes de veure-la :P
De Wright me gustó mucho Expiación. No sé, pero supongo que en otra peli romántica de época, y siendo de la obra maestra de la literatura del XIX de Tolstoi (ahí es nada, la mejor narrativa seguramente del siglo), la peli debería estar bien porque se juntan todos los ingredientes para un buen proyecto. Eso sí: que no se pretenda que sea como el libro :-P
Un abrazo, ricard. Buena y precisa reseña.
pons007: Amb guió de Seth Grahame-Smith?
Javier: Es una adaptación atípica y muy contestada. Pero no hay que comparar película y libro, como bien dices; de hecho, ni siquiera deberíamos compararla con las otras versiones cinematográficas. Un abrazo.
Me han comentado que se da más importancia a los escenarios y que la actriz principal actúa ante un papel que le queda demasiado grande, pero de todos modos, me apetece verla y te comentaré.
Besos!
http://popfilaxis.blogspot.com
Ja s´han fet moltes adaptacions d´aquesta novel.la i m´agradat per les interpretacions i especialment l´intent de fer quelcom més personal.
Per cert que "Ana Karenina" serà la meva propera portada. Em fan dibuixar un tren!!! Això no és un spoiler?
Salut. Borgo.
Medicina Popfiláctica: Yo creo que se consigue el equilibrio entre la fastuosidad de algunos escenarios y el intimismo de la trama amorosa; de hecho, hay muchos primeros, incluso primerísimos planos. Y, sin desmerecer a Greta Garbo, Keira Knightley está muy bien en el papel. ¡Muy bueno tu blog!
Borgo: No crec que el tren sigui un spoiler; si vas a mirar, la pel·lícula juga amb aquest leit-motiv des del començament. Salut.
Publica un comentari a l'entrada