Podríem dir també que és una gran història d'amor. La història d'amor d'Oscar (Peter Coyote) i Mimi (Emmanuelle Seigner), que el primer explica, en el transcurs d'un creuer, a Nigel (Hugh Grant), un anglès una mica sonso i reprimit que viatja amb la seva dona Fiona (Kristin Scott-Thomas).
Li explica com va arribar a París des dels Estats Units per convertir-se en escriptor. No va publicar cap llibre però sí que va trobar una musa de trets adolescents i mirada enigmàtica amb la qual va poder compartir una passió tan intensa que no podia acabar com les passions normals, les que es transformen en rutina o simplement desapareixen; la seva es convertí en una dependència masoquista, una relació mòrbida i destructora que Nigel no pot entendre, tot i que el relat d'Oscar encén el seu desig per Mimi.
Finalment, la nit de cap d'any al creuer, hi ha una tempesta tan desfermada com les passions a la pista de ball. La cosa no acaba com el "Titanic" però sí que hi ha un naufragi íntim.
A "Lunas de hiel" trobem un catàleg de sensacions extremes que van del plaer a la humiliació i el patiment, tant a tocar les unes de les altres com els dits d'Oscar i Mimi quan miren de trobar-se, primer en una atracció de fira, més endavant en una habitació d'hospital, quan ell sap que el contacte és un passaport a l'infern però no pot fer res per evitar-ho.
Adjuntem una seqüència fotogràfica d'una de les escenes més eròtiques d'un film fascinant i pertorbador:
8 comentaris:
Tengo ciertos sentimientos encontrados con el filme, creo que es morboso y hay un cierto gusto molesto pero a su vez su extremo sirve para entender la historia, se amolda bien y los actores son gigantes, ambos, la pareja autodestructiva, quiero verla nuevamente, ya la tengo y poder sacar nuevas conclusiones. Me gusta Polanski aunque para mí su mejor obra es Chinatown. Un abrazo.
avisa que l'entrada es NSFW que jo entro normalment des de la feina xD
Una de les pel.lícules que més m'han fascinat i pertorbat no només de Polanski sinó de la història del cinema. El relat minuciós i despietat de les diferents fases d'una relació de parella, des de la passió arravatadora del principi fins al tràgic final està plasmat amb el segell inconfusible del realitzador polonès i constitueix per a mi una petita obra mestra i el millor treball sens dubte d'aquest gran actor desaprofitat que és Peter Coyote. Per a mi, la millor de Polanski juntament amb La semilla del diablo i El quimérico inquilino.
Em sembla molt encertada la comparació. Els protagonistes de "Lunas de hiel" no porten capa negra ni ullals però també son vampiritzats per els seus sentiments que els va portant cap a la autodestrucció. Peter Coyote (que se n´ha fet déll?) està impressionant. Salut. Borgo.
Hola Ricard!!
Fa molts mesos que no visitava el teu bloc, per falta temps, perdona!
Quina agradable sorpresa veure que has escrit un review d'una de les pel·lícules que més m'agrada!!
Em recordo de veure-la a casa, jo era una nena, els meus pares tenien una col·lecció de pelis i aquesta era una de les que em va cridar l'atenció (especialmente després de que els meus pares em diguessin clarament "no miris aquesta!!). Bueno, no vaig entendre la profunditat de la historia, em va fer pena el pobre Roger amb cadira de rodes i la Mimi tontejant amb el cap del barco. Anys i anys després jo entenc aquella relació malaltissa, entenc com la Mimi estava tan destrossada a punt de gairebé convertir-se en una psicòpata i entenc la fascinació que Oscar encara tenia per ella.
Uff...m'estaria hores i hores parlant d'aquesta peli...jajajajajaja
Una abraçada
Mario: Creo que revisar "Lunas de hiel" es obligatorio, queda dicho. "Chinatown es excelente, aunque "La semilla del diablo" no raya a menor altura. Un abrazo.
pons007: Així, doncs, si entres a internet des de la feina, que no és per mirar por... NSFW?? Hi ha altres opcions?? ;) Doncs ja t'aviso que la propera entrada també és per a adults, tot i que m'he moderat una mica més en l'apartat gràfic i no pas per falta de material.
Mireia: Ho dius molt bé: és un relat minuciós i despietat d'una relació de parella. Sort que no totes acaben tan malament! I estem d'acord que Peter Coyote és un gran actor desaprofitat; i treballar amb Almodóvar no li va fer cap favor.
Borgo: Més lloances cap a Peter Coyote. Possible candidat a la teva galeria d'actors maleïts? Si consultem Imdb, resulta que no ha parat de treballar; això sí, en títols molt menors, inclòs un altre treball amb un director espanyol: "Di Di Hollywood", de Bigas Luna.
Angélica: Encantant de tenir-te per aquí novament i d'haver encertat la pel·lícula. Potser sí que no és un títol adequat per a una nena; en qualsevol cas, és veritat que fa pena, l'Oscar. Confio que la teva comprensió anys més tard d'uns personatges tan marcats per l'experiència no impliqui que hagis hagut de patir com ells. Però és evident que no es pot entendre la pel·lícula si no s'ha viscut la passió en algun moment de la vida. Una abraçada (i no et facis tant de pregar!).
Ricard,
per a mí aquesta peliva resultar apasionant i perturbadora. M´encanta Polansky en general,com a director,no entre a valorar la vida personal dels genis,no em correspon. Et deixe el link de l´entrada que li vaig dedicar al seu dia a Zinefilas per si tens curiositat:
http://zinefilaz.blogspot.com.es/2011/10/roman-polanski-de-la-semilla-del-diablo.html
Un abraç
Ja havia llegit i comentat el teu post, completíssim. "Lunas de hiel" es una gran pel·lícula i "La semilla del diablo" em sembla el millor film d'horror de la història. Ambdós títols són molt pertorbadors.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada