Les adaptacions cinematogràfiques de la famosa novel·la de Victor Hugo són nombrosíssimes. Una de les més recents la va dirigir Bille August el 1998, amb Liam Neeson fent de l'ex-convicte Jean Valjean, Geoffrey Rush en el paper de l'implacable inspector Javert, Uma Thurman fent de la pobra Fantine i Claire Danes de la seva filla Cosette; era notablement feixuga i un seriós advertiment sobre el perill de les adaptacions literals de melodrames decimonònics a l'albada del segle XXI; i consti que ho dic sense voler desmerèixer la que sens dubte és una gran obra literària que tracta temes eterns com són els límits entre el bé i el mal o la pobresa extrema (avui encara existent, tot i que erradicada cap al Tercer Món -o no?-).
"Los miserables" versió 2012, dirigida per Tom Hooper ("El discurso del rey"), no adapta la novel·la en sentit estricte, sinó el musical de Broadway homònim. Aquest subgènere també té perills. Vegem sinó l'encarcarada adaptació de "The Phantom of the Opera" que va dirigir Joel Schumacher l'any 2004.
Hooper devia ser prou conscient del risc de la proposta i no es complica la vida: un parell d'escenes espectaculars (sobretot, la que obre el film) amb l'ajut dels efectes digitals, dos o tres números filmats segons l'ortodòxia del gènere musical modern (moviments de càmera grandiloqüents combinats amb un muntatge espasmòdic) i -la nota més peculiar del film- primeríssims plans sostinguts en els solos més notables, que ens permeten gaudir de la qualitat de la música i de les interpretacions (fixeu-vos que no he dit de les veus) de Hugh Jackman, Russell Crowe, Anne Hathaway i la resta del repartiment (vull destacar el jove Eddie Redmayne, molt convincent en el paper de Marius).
Finalment, una pregunta: Ja em sembla lògic que no es doblin i se subtitulin les cançons, però calia doblar els escassíssims moments en què els actors no canten i només parlen, breus interludis en què canvia la veu i l'idioma només perquè poguem entendre sense haver de llegir que han dit "bon dia" o "passi-ho bé"?
10 comentaris:
Si te soy sincero, ni la he visto ni creo que la vea. Tom Hooper me parece un director bastante mediocre.
Te deseo un feliz 2013, compañero bloguero :)
Encara no l'he vista, així que no puc respondre a la teva pregunta.
Espero fer-ho aviat, si no em dormo com em va passar amb el hobbit...No li ho diguis a ningú, eh?
BON ANY, Ricard!
Veig que coincidim amb moltes de les coses!!!!
A destacar Redmayne i sobre tot Samantha Barks!!
A mi em va encantar!!
Bona entrada d'any!!!!
No calia, però estem al país que estem. Dubto si anar-la a veure. No em solen tirar molt aquestes pelis i soc del pocs detractors de El discurso del rey (que era passable, tampoc és que em semblés una ...). Sembla que aquesta potser va pel mateix camí. Ja veure'm si m'animo. Una abraçada i bon any 2013.
Ricardo: "El discurso del rey" me gustó bastante y encontré que estaba bien resuelta en términos visuales. Quizás me equivoqué y deba darte la razón: "Los miserables" es resultona pero dirigida con el piloto automàtico.
Pilar: Jo també vaig fer més d'una capcinada amb "El hobbit"; tampoc no ho diguis a ningú.
Bargalloneta: Així m'agrada, algú que la defensi sense reserves! Doncs sí, coincidim en l'apreciació sobre la utilització dels primers plans, que és un recurs tan atrevit com intel·ligent en un film d'aquestes característiques. I en la valoració de les interpretacions, tot i que haig de dir que Russell Crowe no t'hauria de sorprendre; quan té un bon paper és un gran actor. No em vaig voler estendre parlant dels secundaris però veig que coincidim bastant: també em va agradar Samantha Barks; en canvi, en Marius s'enamora de la sonsa de l'Amanda Seyfried; no he vist "Mi semana con Marilyn" però coneixia Eddie Redmayne de la mini-sèrie televisiva que adaptava "Els pilars de la Terra". I Anne Hathaway... estic amb tú, és meravellosa.
David: A mi em feia por després de veure el trailer però es pot veure, gràcies sobretot a la música i als actors. Pel que fa al tema del doblatge, sembla que no haguem evolucionat d'ençà dels musicals dels cinquanta (bé, almenys ara subtitulen les cançons).
A tots, una abraçada i BON ANY!
Aquesta la deixo a la recàmera, personalment em fa una mica de mandra, però no la descarto pas. Vaig trobar correcta El discurso del rey, sense que em semblés tan espectacular com la van vendre.
Aprofito per desitjar-te un feliç any 2013, que esperem que sigui un bon any malgrat com tenim el panorama i que ens ofereixi bones pel·lícules. Continua amb el teu bloc tant interessant, espero passar-m'hi més sovint!
Una abraçada,
Marta
A mi me gustó el discurso del rey y creo que Hopper es un buen cineasta, su cinta es muy buena presentando la humanidad de un monarca. Los miserables espero verla pronto, a mi me interesa bastante, vi la versión con Liam Neeson y debo ser de los pocos que la pasaron muy bien(en cambio las que no me gustan son las adaptaciones de jane austen y ese estilo), la historia también es enorme, casi perfecta sino como dice Vargas Llosa se trata de la tentación de lo imposible, libro que espero además leer en algún momento. Y encima un musical, yo creo que sera divertido, aunque veo que en España a muchos no les ha gustado, pero bueno, Prometeo tampoco y a mi no me parece del todo desechable, sino con errores pero en parte salvable. Feliz 2013. Un abrazo.
Marta: Em va agradar "El discurso del rey", tot i que potser tens raó que tampoc no es mereixia tanta propaganda. També et desitjo un bon any 2013 i espero els teus comentaris.
Mario: Es verdad que la película ha generado una fuerte división de opiniones en su estreno español. Como suele suceder en estos casos, ni tanto ni tan poco. La película es muy mejorable pero tiene buenos momentos, como, por ejemplo, el solo de Anne Hathaway en un primer plano sostenido. A mí tampoco me pareció tan mala "Prometheus"; de hecho, la encontré muy divertida. Un abrazo, feliz 2013.
Gran puesta en escena y decoración y medios y también buenas canciones para que todo en 'Los Miserables' acabe sonando huero, vacío, hueco.... Una lástima. Un saludo!
Mucho ruido y pocas nueces... Algo de razón llevas. Saludos.
Publica un comentari a l'entrada