"Él" és un film de l'etapa mexicana de Luis Buñuel, del 1953. En la superfície, un melodrama sobre un marit molt gelós i una dona reclosa a la seva mansió, que recorda situacions similars vistes a, per exemple, "Luz que agoniza" (George Cukor, 1944). Però va més enllà i esdevé una crítica ferotge a una societat masclista i a la influència perversa que l'esglèsia catòlica hi exerceix. Inclou algun detall surrealista marca de la casa i una escena inicial impagable i que resumeix el sentit de l'humor i l'esperit iconoclasta del cineasta aragonès: en una església se celebra la Pàsqua amb molta pompa; el capellà, emulant el gest de Jesús, renta i besa els peus nus dels escolans; mentrestant, la mirada fascinada del protagonista es desvia d'aquesta imatge i va a parar a uns altres peus, uns peus de dona de la qual s'enamora immediatament, fins i tot abans de veure-li la cara. I és que l'home té un concepte molt romàntic del tema, com es fa palès en aquesta altra escena:
2 comentaris:
Me gusta Buñuel, quiero ver también sus filmes más mexicanos, es un gran cineasta, con mucha personalidad y un cine de calidad, tengo la mayoría de su filmografía, espero hacerlo pronto. De él vi hace un tiempo el ángel exterminador y me pareció muy buena, como una idea especial y distintiva puede hacer una gran película y no necesita de mucha inversión de dinero, muy creativo. Un gran cineasta, español mexicano, mitad y mitad eh? Saludos.
"El ángel exterminador" es uno de sus mejores títulos. Y, sobre la cuestión de la nacionalidad, no te olvides de su etapa francesa. Saludos.
Publica un comentari a l'entrada