Eric Rohmer ja havia realitzat un llargmetratge ("Le signe du lion", 1959) i molts curts, dos dels quals formant part de la sèrie dels Contes Morals ("La carrière de Suzanne" i "La boulangère de Monceau"), però no va ser fins "La coleccionista" (1967), presentada amb èxit al Festival de Berlín, que es va fer un nom.
Adrien i Daniel (Patrick Bauchau i Daniel Pommereulle), un vividor i un artista d'avantguarda, passen un mes de vacances a la casa d'un amic comú, a la Provença. Tota la història està narrada des del punt de vista del primer, amb un recurs constant a la veu en off molt característic dels primers films del director, i que compleix la mateixa funció que els diàlegs: la verbalització d'uns pensaments que contradiuen les veritables intencions d'uns personatges pagats de si mateixos que creuen que poden controlar els sentiments i el destí, com si això fos possible.
La irrupció d'Haydée (Haydée Politoff) altera la plàcida convivència dels dos amics. Adrien critica la promiscuïtat de la noia (per això, l'anomena col·leccionista, la qual cosa té la seva gràcia perquè ell tracta amb col·leccionistes d'art) i, al mateix temps, inicia un joc de seducció tan recargolat com les seves elucubracions, sense adonar-se que el camí més curt entre dos punts és una línia recta i que l'atzar sempre és a punt per trastocar-ho tot (més, tractant-se d'un film d'en Rohmer).
En fi, una pel·lícula deliciosa com totes les del director, que aquí ja havia iniciat la seva col·laboració amb el fotògraf Néstor Almendros, qui sap captar tots els matisos de la llum de la Provença i la bellesa incomparable d'Haydée Politoff en el paper de la seva vida.
8 comentaris:
Bona pel.licula encara que francament m´agrada més "El coleccionista" en masculí de Wyler amb Terence Stamp.
Que maca era Haydee Politoff, que deu esser d´ella? La he vist fa poc en la infame "El gran amor del conde Drácula" amb Paul Naschy. Salutacions. Borgo.
Doncs la seva carrera cinematogràfica no va ser gaire lluïda, i el títol que esmentes n'és una prova gairebé definitiva. Salut!
Sempre és una delícia, veure una pel-lícula d'Eric Rohmer.
Dies enrere vaig veure, una vegada més, Pauline a la plage.
Fantàstica! Les pel·lícules de Rohmer que passen a l'estiu, preferentment a la platja, com la que tu anomenes o "Conte d'estiu", són com un regal. Però també són meravelloses les que passen a l'hivern...
Petons.
L'haig de veure, he vist d'aquest director algun film dels seus "Contes", i m'agrada aquest tipus de cinema.
Gràcies per la recomenació, ara mateix poso fil a l'agulla per veure La coleccionista.
Salut, Ricard.
Gemma, no saps com t'envejo! Tens un munt de pel·lícules d'en Rohmer per veure... Si cliques l'etiqueta corresponent tindràs més referències, i t'asseguro que totes són quasi igual de bones. Salut!
Crec que no l'he vista; o no la recordo. Me l'apunto. La buscaré i t'explico. Una abraçada.
Segur que t'agrada, Jordi! Espero els teus comentaris. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada