"Catalunya Über Alles!", tercera pel·lícula del jove cineasta Ramon Térmens, primera de la productora Segarra Films, denuncia, ja des del seu títol prou explícit, la intolerància de la societat catalana actual (europea per extensió). Les tres històries que integren el film, sobre un violador assetjat pels seus veïns, un negre cobrador de morosos i un justicier urbà que no és aigua clara, basades en fets reals, enllaçades pel personatge incorporat per Jordi Dauder en la seva darrera interpretació -un polític molt semblant al senyor Anglada de P X C, malgrat que el director ho negués en el col·loqui que va seguir a la projecció-, tenen registres genèrics que van del drama més sever al thriller, passant per la comèdia, però mantenen totes tres una mirada neorealista.
El discurs de Ramon Térmens potser és massa obvi, però el cinema català, tan habituat a procurar complaure els espectadors -o determinats espectadors- necessitava d'una pel·lícula que fos tan diàfana en presentar una societat malalta que, per desgràcia, és la nostra. La mirada de Joel Joan en el darrer pla del film va dirigida a l'espectador (aquesta impressió sí que va ser confirmada per l'autor): No em podeu jutjar perquè tots sou també culpables.
7 comentaris:
Doncs no l'he vista, tot i que sembla, com a mínim, interessant. El director es el que va co-dirigir Joves, no? Jo crec que últimament el cine català comença a ampliar fronteres més enllà del cine de denúncia o social o les comedietes dels 80 amb pelis com Eva, Pa negre, les de Albert Serra, La mosquitera, Ficció o algunes altres. Una mica es comença a ampliar el vànol i això és molt bo. Una abraçada.
Efectivament, David, "Joves" és la seva primera pel·lícula com a director (o co-director). "Catalunya..." és interessant, però, entre tu i jo, no és cap obra mestra. I, finalment, sí, sembla que el cinema català ha superat els clixés dels vuitanta. Una abraçada.
¡Muy bien dicho, Javi! Un abrazo.
Se ve una película interesante, no he visto mucho cine catalán pero me gusta ya que aquí también pasa que dentro de nuestro cine hay una propia identidad del llamado cine regional con propuestas en orden de lo andino. Esa diferencia nos enriquece, se hace atractiva para disfrutar de una cultura y de un lenguaje propio, la convivencia necesaria de la "diferencia". Abrazos.
Mario.
Así es, Mario. Por desgracia, no todos lo entienden del mismo modo. Un abrazo.
No l'he vista i no tinc previst fer-ho. L'altre dia vaig coincidir amb ell en un lloc i no em va agradar com es va comportar. Potser en DVD. Una abraçada.
Em fa l'efecte que el director s'ho té una mica cregut. Tot i així, el teu comentari m'ha deixat força intrigat. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada