NO CONTROLES

Després d'haver-nos brindat, amb el seu primer llargmetratge "Pagafantas" (2009), una de les millors comèdies dels darrers anys, Borja Cobeaga dirigeix "No controles" (2010).

No podem afirmar que hagi controlat tots els elements en joc en aquesta història sobre un xicot que vol recuperar la nòvia in extremis durant la nit de cap d'any que, per causes meteorològiques, passaran tots dos en un hotel proper a l'aeroport d'on han de sortir els avions que separin definitivament els seus destins. A Unax Ugalde se'l veu desubicat, el personatge de l'hostessa (Mariam Hernández, que -si se'm permet dir-ho- és molt més simpàtica que la protagonista, Alexandra Jiménez) està desaprofitat, i no sempre les situacions flueixen amb naturalitat. Però Cobeaga, que ja va demostrar el seu talent a "Pagafantas" o als seus curtmetratges, ha estat valent en no repetir-se i abordar un gènere tan difícil com el de la comèdia clàssica; aconsegueix algun moment, com l'escena de la piscina glaçada, que no sobraria en un títol de Wilder o de Lubitsch; i, per descomptat, l'inefable Julián López ("Muchachada Nui") broda el paper difícil -i importantíssim- de Juancarlitros, l'humorista patètic que només vol ajudar.

Cal esperar que el relatiu fracàs de la pel·lícula no desanimi el director, al qual podem recordar-li que també Fernando Trueba va ensopegar amb els seus primers intents d'emular els clàssics nord-americans, "Sal Gorda" (1983) i "Two Much" (1995), però que finalment va aconseguir una comèdia rodona: "La niña de tus ojos" (1998). Això sí, que no se li encomanin els seus fums.

Per acabar, penjaré el seu curtmetratge "Un novio de mierda", exemple extraordinari de sentit de l'humor i capacitat de síntesi: