PERDICIÓN

Tot i la seva fama com a escriptor i director de comèdies, Wilder ha conreat amb èxit altres gèneres, molt especialment el thriller.

Un exemple excel·lent és "Perdición" (1944). Va escriure el guió juntament amb Raymond Chandler, adaptant la novel·la de James Cain "Double Indemnity", en què el genial escriptor auto-plagiava l'anterior "El cartero siempre llama dos veces". Chandler menyspreava James Cain, el considerava un autor pornogràfic; i, amb la seva educació britànica i ex-addicte a l'alcohol, tampoc no s'avenia gens ni mica amb el faldiller Wilder, que representava tot allò que ell odiava de Hollywood. Probablement només va acceptar la feina perquè estava molt ben pagada: va demanar a Wilder i al productor Joseph Sistrom mil dòlars per escriure el guió, però "no el tindria enllestit fins al dilluns següent". Ells li van dir que li pagarien 750 dòlars. Chandler va insistir que no acceptaria menys de mil. Llavors, Sistrom li va explicar que era una feina de catorze setmanes i que cobraria 750 dòlars cada setmana.

Finalment, Chandler es devia sentir a gust treballant per al cinema, i va quedar-se a Hollywood set anys, durant els quals va tenir un afer amb la seva secretària i es va tornar a emborratxar. El seu darrer treball va ser l'adaptació d'"Extraños en un tren", de Patricia Highsmith, per a Alfred Hitchcock.

Malgrat la inexperiència de Chandler com a guionista i la seva animadversió cap als seus companys de viatge, ell i Wilder van aconseguir un guió, i sobretot uns diàlegs, que van crear escola. Al seu llibre "Diccionario de cine" (novament, m'ha estat de gran ajuda per fer aquesta entrada), Trueba transcriu la primera escena del protagonista (Fred McMurray) i la femme fatale (Barbara Stanwyck):

NEFF

M'agradaria saber què hi ha gravat en aquest braçalet.

PHYLLIS

Només el meu nom.

NEFF

Que és...?

PHYLLIS

Phyllis.

NEFF

Phillys. Em sembla que m'agrada.

PHYLLIS

Però no n'està segur.

NEFF

Hauria de donar un parell de tombs a la cantonada...

PHYLLIS

Senyor Neff, per què no torna demà a la tarda, al voltant de dos quarts de nou? Ell serà aquí.

NEFF

Qui?

PHYLLIS

El meu marit. Tenia moltes ganes de parlar-hi, oi?

NEFF

És clar, però ho estic superant una mica. No sé si m'entén...

PHYLLIS

Hi ha un límit de velocitat en aquest estat, senyor Neff. Quaranta cinc milles per hora.

NEFF

I a quant anava, agent?

PHYLLIS

Diria que a noranta.

NEFF

M'imagino que baixarà de la moto i em posarà una multa.

PHYLLIS

Em sembla que aquesta vegada el deixaré anar amb un avís.

NEFF

I si no en faig cas?

PHYLLIS

I si l'estomaco?

NEFF

I si em poso a plorar a la seva espatlla?

PHYLLIS

I si ho prova a l'espatlla del meu marit?

NEFF

Això ho aclareix tot. Llavors, demà a dos quarts de nou del vespre, senyora Dietrichson.

PHYLLIS

És el que li havia suggerit.

NEFF

Vostè també hi serà?

PHYLLIS

Suposo que sí. Normalment, hi sóc.

NEFF

Mateixa cadira, mateix perfum, mateix braçalet?

PHYLLIS

Em demano si sap què està dient.

NEFF

Em demano si s'ho demana.

Llavors, Neff surt de la casa i sentim la seva veu en off mentre es dirigeix cap al cotxe: "Jo li agradava. Podia sentir-ho. De la mateixa manera que sents quan estàs de ratxa amb les cartes, amb un bon munt de fitxes blaves i grogues enmig de la taula. Però no sabia que no era jo qui estava jugant amb ella. Era ella que jugava amb mi, amb les cartes marcades, i l'aposta no eren fitxes blaves ni grogues. Era dinamita."

L'èxit del film va propiciar l'estrena un any més tard de l'adaptació cinematogràfica d'"El cartero siempre llama dos veces". Com és sabut, aquest film va tenir un celebrat remake el 1980, dirigit per Bob Rafelson i protagonitzat per Jack Nicholson i Jessica Lange. El 1981, el guionista Lawrence Kasdan s'estrenava en la direcció amb un remake de "Perdición", la magnífica "Fuego en el cuerpo", amb una Kathleen Turner molt diferent de com avui la coneixem.

Però no vull oblidar l'homenatge-paròdia de la sèrie "Agárralo como puedas" al diàleg d'arrel chandler-wilderiana: