Però potser no era tan comú que tots els capítols portessin la mateixa signatura; és el cas d'"Ayer, hoy y mañana" (1963), de Vittorio de Sica.
Superada la seva etapa neorealista i algunes incursions en el melodrama, el realitzador se sentia igualment còmode en la comèdia. El primer dels tres episodis, sempre protagonitzats per Sophia Loren i Marcello Mastroianni, és un exemple perfecte de comèdia napolitana, sobre gent que viu del miracle, aprofitant les esquerdes del sistema, com la venedora de cigarretes de contraban que, per evitar la presó, es queda embarassada una vegada i una altra, provocant l'esgotament del marit, tot i que l'home tampoc no té una altra ocupació coneguda.
El segon episodi, el més curt i el que és, en el fons, més dramàtic (inspirat en un relat d'Alberto Moravia), ens porta a Milà. Allà, la gent té més diners, com la protagonista, que, acompanyada del seu Mercedes i del seu amant, passeja la seva buidor existencial pels afores de la ciutat.
Finalment, De Sica i els seus actors ens condueixen a Roma, a un àtic sobre la plaça Navona. Sophia Loren és una prostituta i Mastroianni un dels seus clients; però la història se centra en la relació amb els veïns de la protagonista, uns vellets no gaire tolerants però finalment entranyables, i el seu net, un jove seminarista que s'enamora perdudament de la noia. L'escena de l'strip-tease passarà als annals del cinema eròtic i és el moment culminant d'aquesta ruta italiana, tendra, irònica i magníficament interpretada, que li va valer al director el tercer dels seus Òscars, sempre en la categoria de millor pel·lícula estrangera (els altres van ser per "El limpiabotas", "Ladrón de bicicletas" i "El jardín de los Finzi-Contini").
2 comentaris:
Quina gran pel·lícula. Amb uns intèrprets, com se sol dir en aquests casos (i disculpa el tòpic), en estat de gràcia.
Una abraçada.
Serà un tòpic, però és una veritat com una catedral.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada