Però, sense el seu Sidney Falco, potser Curtis no hauria estat, anys més tard, l'estrangulador de Boston a les ordres de Richard Fleischer. I, pel que fa a Burt Lancaster, l'actor estava interessat a canviar d'imatge i buscava nous registres interpretatius; també buscava realitzadors innovadors, i el premi va ser la seva col·laboració amb John Frankenheimer, qui li va proporcionar una nominació a l'Òscar pel seu celebrat paper de presidiari ornitòleg a "El hombre de Alcatraz".
Va repetir diverses vegades amb el director. L'any 1964, per exemple, va tornar a fer el paper de dolent a "Siete días de mayo"; però també va incorporar un heroi de la Resistència en el film d'aventures en temps de guerra "El tren".
A més d'homenatjar la tasca dels empleats dels ferrocarrils francesos durant l'ocupació alemanya en la Segona Guerra Mundial, capaços de gestes avui impensables, des de sabotejar els combois quan calia fins a fer que els trens arribessin a l'hora, el títol també planteja el dilema de si el salvament d'obres d'art (pintures del Jeu De Paume parisenc que els alemanys volien endur-se a Berlín abans de l'arribada dels americans) valia el sacrifici de nombroses vides humanes. Els aliats ho van tenir clar: calia conservar el tresor, si no pel seu valor cultural i simbòlic (en qualsevol cas, enorme), almenys pel seu valor econòmic, que podria haver-se traduït en més armament per a l'enemic. Com sigui, la darrera escena del film, amb Lancaster enfrontat al cultivat oficial alemany interpretat per Paul Scofield, entre les caixes d'obres de Picasso, Degas i companyia d'una banda, i els cadàvers dels civils executats d'una altra, resulta força eloqüent.
2 comentaris:
Molt bona. Recordo a Michel Simon entre els secundaris.
Una abraçada.
Sí, fa de vell maquinista en un paper curt però força rellevant.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada