diumenge, 20 de juny del 2021

LA FERIA DE LA VANIDAD

Molts cinèfils relacionaran l'escriptor anglès del segle XIX William Makepeace Thackeray amb l'adaptació que Kubrick va fer de la seva novel·la "The Luck of Barry Lyndon". Però l'obra més coneguda d'aquest literat -i també la que més vegades ha estat adaptada al cinema- és "Vanity Fair" (La fira de la vanitat). 

També és una sàtira i una novel·la picaresca que narra els intents per ascendir en l'escala social d'una noia (Becky Sharp) d'origen humil però nombrosos talents, bella, intel·ligent, i també manipuladora, tot i que té bon cor en el fons; almenys, en la versió més famosa que és la que va dirigir l'any 1935 Rouben Mamoulian. 

Miriam Hopkins va estar nominada a l'Òscar per la seva interpretació però, vista avui, resulta un pèl histriònica. I condensar l'acció de la novel·la en l'hora i mitja escassa que dura el film tampoc n'afavoreix el resultat, molt elemental pel que fa a la sàtira -tret d'algunes línies de diàleg-, irrellevant en els moments més presumptament dramàtics. De tota manera, si el film de Mamoulian és famós, és perquè va ser el primer en Technicolor. I aprofita bé el recurs gràcies a l'abundància d'uniformes de color vermell dels oficials britànics que es disputen els favors de la Becky. Tot i que, paradoxalment, els plans més elegants són els que presenten els personatges transformats en ombres xineses (una escena domèstica de la Becky i la seva amiga, la innocent Amelia, o la part de Napoleó).


7 comentaris:

Fran ha dit...

Hola Ricard!
Pues gracias por traerla, no la conocía. Ya esta localizada.
Saludos!

Cinefilia ha dit...

Recordo haver-la vist de matinada pel Canal 33. Si no fos per l'anècdota d'haver estat la primera pel·lícula filmada en Technicolor és molt probable que ningú la recordés.

Una abraçada.

ricard ha dit...

Fran: Una curiosidad.

Juan: Sí. Com li deia a l'amic Fran, no té gaire interès més enllà de la curiositat del Technicolor.

Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.

Trecce ha dit...

En efecto, una adaptación que no va más allá de lo anecdótico, pero que supuso todo un avance en la técnica cinematográfica.

ricard ha dit...

Según leo en Wikipedia, desde 1916 se venía experimentando con el sistema. En cualquier caso, éste sería el primer largometraje filmado íntegramente en Technicolor.

Saludos.

miquel zueras ha dit...

Fa molt de temps que la vaig veure, recordo especialment a Nigel Bruce -el doctor Watson de la serie amb Basil Rathbone- en un paper secundari.
Salut!
Borgo.

ricard ha dit...

Cert, un il·lustre secundari del cinema americà (també amb certa tendència a la sobreactuació).

Salutacions.