El mateix any que va dirigir "Infierno de cobardes", va presentar "Primavera en otoño", títol espanyol més descriptiu que l'original "Breezy". Frank Harmon, un madur agent immobiliari de Hollywood, divorciat i poc amic dels compromisos, coneix la Breezy, una hippy molt simpàtica que podria ser la seva filla. En tota bona història d'amor cal un obstacle a la felicitat dels protagonistes; en aquest cas, seria la diferència d'edat; o, més exactament, la percepció d'en Frank sobre una hipotètica manca de futur d'una relació sens dubte atípica i potser mal vista per les seves amistats.
Eastwood encara és un realitzador novell i patina una mica: la presentació de l'entorn hippy de la noia cau en tots els tòpics imaginables; tampoc no pot faltar una escena de la parella passejant vora les onades amb música de Michel Legrand. Però les virtuts ben aviat s'imposen als defectes: William Holden defensa molt bé el seu personatge, una versió burgesa dels madurs solitaris i repatanis que l'actor-director incorporaria ell mateix en arribar a l'edat adequada; i els seus condicionants socials estan prou ben descrits; el personatge de la noia (Kay Lenz) resulta més interessant a mesura que avança l'acció. Finalment, hi ha molts detalls de bon cinema; un exemple: quan el protagonista es queda observant des de la feina una hippy que està d'esquena a fora al carrer i sembla decebut quan ella es gira i no és Breezy, sabem que ja n'està enamorat.
El 1995, un Eastwood més madur en tots els sentits, amb l'ajuda de Ricard LaGravenese, el guionista d'"El rey pescador", adapta la novel·la de Robert James Waller a "Los puentes de Madison".
En aquest cas, els dos protagonistes de la història d'amor ja tenen una edat una mica avançada. Ell (Eastwood) és un fotògraf del National Geographic, un rodamón, de visita al comtat de Madison (Iowa) per retratar els famosos ponts; ella, una mestressa de casa (Meryl Streeep) que l'acull un parell de dies a la granja on viu, mentre la seva família són fora, a la ciutat. N'hi haurà prou amb unes hores perquè visquin una història d'amor extraordinària i perquè es replantegin les seves vides, una vida que ella ha dedicat al marit i als fills fins a oblidar-se d'ella mateixa i dels seus somnis. Clint Eastwood descriu aquesta trobada amb serenor i subtilesa i obté un títol magnífic, coronat per una antològica escena final sota la pluja.
2 comentaris:
Em pose ja en modo "búsqueda" de la peli romántica de Eastwood, perque soc una rendida fan de "Los puentes de Madison".
Gràcies pel descobriment
Un abraç
"Primavera en otoño" no és tan bona però et servirà per completar una filmografia plena de sorpreses.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada