dimecres, 1 de novembre del 2017

VOLS I DOLS


Després de veure "Adiós, pequeña, adios", "The Town: Ciudad de ladrones" i "Argo", quasi estàvem convençuts que Ben Affleck era un director de cinema excel·lent.

"Vivir de noche" (2016) és una pel·lícula de gàngsters ambientada als anys de la Llei Seca que comença a Boston (com els anteriors thrillers dirigits per Affleck) però ràpidament trasllada la seva acció a l'assolellada ciutat de Tampa (Florida), amb la qual cosa accentua la semblança amb la sèrie creada per Martin Scorsese "Boardwalk Empire"; per això i per la densitat d'una trama amb molts personatges centrada en la lluita entre clans mafiosos i la violència com a argument. Cal destacar que Dennis Lehane, autor del llibret de la magnífica "Adiós pequeña, adiós" i aquí signant del guió juntament amb Affleck, és qui va escriure "Boardwalk Empire" -i "Shutter Island", un altre títol de Scorsese-.

Però, volent semblar Scorsese, Affleck fa evidents les seves limitacions com a director -no diguem ja com a actor, doncs posa cara de lluç tota l'estona sense que el salvi un carisma al nivell de les escopinyes-. No és que la pel·lícula estigui mal feta: l'ambientació d'època és notable i les escenes de trets estan resoltes amb elegància; però en un registre, com hem dit, similar al de les epopeies mafioses de Scorsese, es fa evident l'absència del ritme trepidant dels títols del mestre italoamericà; en realitat, no hi trobem ritme de cap mena. Diguem-ho tot, el guió, malgrat la participació de Dennis Lehane a partir de la seva novel·la, tampoc no ajuda a salvar el film de l'ensopiment, enllaçant situacions que ja hem vist mil vegades: el gàngster intel·ligent i pacífic a la seva manera enfrontat als psicòpates; la dona fatal que enreda el protagonista i la bona noia que vol allunyar-lo del mal camí; la rivalitat entre malfactors d'ètnies diverses; el cap mafiós que traeix els seus acords a causa d'un fill malcriat; un epíleg de signe tràgic propiciat per un individu pertorbat.

Un altre cas d'ambició fallida el trobem a l'altra punta de món.

Yôji Yamada ja es va atrevir el 2013 a fer un remake de l'obra mestra de Yasujiro Ozu "Cuentos de Tokio", ara amb el títol d'"Una familia de Tokio". No li va sortir malament del tot, les coses com siguin, i, tres anys més tard, afegeix al títol un adjectiu i transforma el retrat familiar i generacional en una comèdia en què les notes d'humor consisteixen bàsicament en referències a les hemorroides d'alguns personatges i les ensopegades i caigudes a l'estil de la Visenteta del Filiprim; de manera que "Maravillosa familia de Tokio" s'erigeix en un insòlit encreuament entre l'obra d'Ozu (citada explícitament) i l'univers de Paco Martínez Soria, passant per Humor Amarillo. En fi, no ho sé, el públic del Cine-club va riure; i, com va dir algú molt sàviament, seria imperdonable si no fos perquè és japonesa.

7 comentaris:

miquel zueras ha dit...

Affleck hauria estat millor darrera de la càmara i amb un altre protagonista. Em sembla que ha volgut fer un homenatge tan descarat al cine clàsic de gangsters que et deixa l´efecte d´un poti-poti que ja has vist abans. El millor, l´ambientació.
Salut!
Borgo.

ricard ha dit...

Sí, qualsevol altre actor. I una mica més de concisió narrativa.

Salutacions.

Cinefilia ha dit...

Feu un Cine-club?? On? I amb quina periodicitat?

Per cert: si la meva memòria de nen teleadicte no em falla, la Vicenteta sortia al "Tres pics i repicó" de l'Antoni Bassas i no al "Filiprim" del senyor Bachs. En fi, disculpa la repel·lència...

Una abraçada i fins aviat,
Juan

Pedro Rodríguez ha dit...

"Vivir de noche" es sólo la radiografía de una buena película a la que le falta el armazón corpóreo, músculo y solidez narrativa, pues además de no aprovechar el magnífico elenco, está construida sobre un guión que se derrumba cuando pretende resultar didáctico, y que sólo brilla en las escenas de ensaladas de tiros que enfatizan de manera estruendosa un drama mil veces visto.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Juan: Amb uns companys, portem l'anomenat Cine-club Ateneu, a Igualada. Fem sessions el segon i quart dijous del mes a l'Ateneucinema (ateneucinema.cat), i el tercer passem títols en català del Cicle Gaudí. No és un cine-fòrum, bàsicament portem a la ciutat títols d'autor i cinema en versió original que s'estrenen puntualment a Barcelona però difícilment arribarien a "províncies".

Comprovo que tens raó sobre l'origen televisiu de la Visenteta. Tendeixo a confondre aquests programes carrinclons de TV3.

Pedro: Suscribo tu comentario aunque deberías excluir del "magnífico elenco" al soso Ben Affleck. O deberíamos decir que no se aprovecha a sí mismo, lo cual ya es triste.

Gràcies pels vostres comentaris. Una abraçada.

Cinefilia ha dit...

Gràcies per l'informació Ricard! No descartis que qualsevol dia em deixi caure per allà.

Fins aviat,
Juan

ricard ha dit...

Si ho fas, sobretot avisa'm.

Una abraçada.