dissabte, 4 de novembre del 2017

EL GENERAL DE LA ROVERE


Hem parlat del Vittorio de Sica director i puntal del neorealisme però cal recordar que la popularitat li ve sobretot per la seva faceta d'actor, especialitzat en papers de galant amb vis còmica.

De Sica va actuar en més de cent cinquanta pel·lícules, la majoria comèdies amables en la línia de "Pan, amor y fantasía" (Luigi Comencini, 1953). Però ara volem destacar un altre paper molt celebrat en un títol força més dramàtic, dirigit per un altre pare del moviment neorealista.

L'any 1959, a les ordres de Roberto Rossellini, De Sica va interpretar "El general de la Rovere".

L'acció ens situa a l'any 1943, a la Gènova controlada pels nazis, els quals fitxen un estafador simpàtic (De Sica) perquè es faci passar per un militar antifeixista (el general del títol) i els ajudi a desemmascarar els membres de la Resistència. Però l'home, que ha estat un miserable tota la seva vida, barrejat a la presó amb els rebels, acaba encomanat del seu heroisme i creient-se el personatge.

Ideal per reflexionar sobre assumptes com la injustícia, la traïció, el compromís o el sacrifici.

5 comentaris:

Cinefilia ha dit...

Recordo la primera vegada que vaig veure "Il generale della Rovere", al programa que feia en Garci a La dos, i que em va impactar moltíssim. Curiosament, quan la vaig tornar a veure, ara fa un temps, en DVD ja no em va entusiasmar tant (suposo que deu ser normal el segon cop). En tot cas, estic d'acord que tant la pel·lícula com la novel·la d'Indro Montanelli (1909–2001) valen molt la pena.

Salutacions cinèfiles,
Juan

Pedro Rodríguez ha dit...

Una obra maestra de incalculable valor artístico. Vittorio De Sica borda el papel de tipo vulgar decidido a sobrevivir como sea y donde sea, sin el más mínimo escrúpulo. ¡Qué gran director Rossellini!

Un abrazo.

ricard ha dit...

Juan: També la vaig veure a la televisió, no recordo si va ser al programa d'en Garci.

Pedro: La unión de dos talentos incomparables.

Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.

miquel zueras ha dit...

Molt bona pel.lícula però recomano la novel.la d´Indro Montanelli, genial a la primera parte quan és veu al protagonista con organitza els seus tripijocs. S´em fa dificil imaginar un altre actor que no sigui de Sica encara que estava encasellat en papers de galan romàntic.
Salut!
Borgo.

ricard ha dit...

Sens dubte, De Sica era l'actor perfecte.

Salut!