dimarts, 11 d’octubre del 2016

LA TRAVESSIA


"Un día de furia" és un film del 1993, dirigit per l'avui oblidat Joel Schumacher, que retrata un personatge neuròtic (Michael Douglas) que deixa el seu cotxe enmig d'un embús i travessa Los Angeles a peu per tocar els collons a la seva ex-dona. Los Angeles sembla una ciutat violenta i inhòspita i el protagonista respon a la seva frustració i a les amenaces urbanes, reals o imaginàries, armant-se fins a les dents. Tot plegat acaba com el rosari de l'aurora i el film no ve a treure cap a res; però aquesta idea d'un personatge travessant a peu una ciutat tan enorme i, en certa manera, monstruosa, em va resultar atractiva.

I em va recordar un film de culte que em va impactar bastant quan el vaig veure, tot i que l'únic que tenen en comú "Un día de furia" i "El nadador" (Frank Perry, 1968) és la travessia urbana com a eix narratiu i un protagonista una mica desorientat.

Ned Merrill (Burt Lancaster, en un paper fet a la seva mida) és un executiu una mica fantasma que, un bon dia, té una idea eixelebrada: es posa un banyador i inicia una travessia que durarà tot un dia per una urbanització de classe alta de Connecticut que ocupa tota una vall, a peu o nedant per les piscines que tenen tots els seus veïns. Pel camí, toparà amb alguna ex-amant i amb una joveneta més simpàtica, però no serà ben rebut a tot arreu i la travessia es convertirà ben aviat en un malson que treurà a la llum les misèries de la burgesia nord-americana i, sobretot, del mateix protagonista.

Basat en un conte de John Cheever, aquest film escrit per Eleanor Perry, dirigit pel seu marit Frank i acabat per Sidney Pollack, és fascinant i estremidor, gairebé impecable malgrat algunes escenes massa sixties.

3 comentaris:

David ha dit...

Sí que es verdad que hay cierta analogía entre las dos películas en ese recorrido que apuntas, pero hasta ahí... porque aunque "Un día de furia" la vi en su día en el cine y sin más, la de "El nadador" es una peli que me gusta bastante más a pesar de esas cosas "sixties" que mencionas (y que las tiene y creo que la lastran un poco).
A mí esta de El nadador me recuerda más bien a otra película (aunque tenga menos que ver todavía), que si ser una gran peli, sí es una de mis favoritas.
La menciono en esta vieja entrada del bloc de Josep:http://elblocdejosep.blogspot.com.es/2009/04/un-rio-vital.html

y Henry y Cinexim también le dedicarón en su día entradas a la peli en sus "dormidos" blogs :
http://retorno-a-manderley.blogspot.com.es/search/label/The%20Swimmer

http://cinexim.blogspot.com.es/2010/09/chad-white-as-swimmer-la-portfolio-by.html

Un saludo.

Anònim ha dit...

A mi em va agradar un dia de Furia, ve a ser la fantasia que hem tingut tots algunes vegades quan en un dia tot ens surt malament, engegar-ho tot a rodar i agafar una escopeta ben grossa i començar a impartir justícia kàrmica, ja que la vida real mai no ho fa. Hem tingut tots aquesta fantasia, no?

ricard ha dit...

David: Sin duda, "El nadador" es un título de culto, aún con sus defectos, y está bien que los blogueros lo reivindiquen. No he visto el western al que te refieres en tu comentario al Bloc de josep, "Los valientes andan solos"; lo tendré en consideración.

pons007: Jo sí, ho confesso.

Salutacions i gràcies pels vostres comentaris.