dissabte, 3 de setembre del 2016
HEIMAT, LA OTRA TIERRA
Tot i la seva estrena en cinemes, "Heimat, la otra tierra" (2013) vindria a ser el darrer capítol de la molt prestigiosa sèrie televisiva "Heimat", dirigida per Edgar Reitz entre el 1984 i el 2004 i que parlava de l'Alemanya del segle XX a través de la història d'una família de la regió rural de Renània i el seu dia a dia. En qualsevol cas, aquest darrer lliurament adopta la forma de preqüela, en la mesura que se situa en el mateix escenari geogràfic però molt abans, a mitjan segle XIX, quan les condiciones de vida dels pagesos eren especialment dures i alguns somiaven amb una revolució i molts d'altres, entre ells el jove protagonista, amb emigrar a El Dorado, o més exactament a la ciutat de Porto Alegre, Brasil.
L'origen televisiu d'aquest fresc històric no es reflecteix en unes imatges en què abunden els plans generals, d'una bellesa notable (esplèndida la fotografia de Gernot Roll, en blanc i negre amb notes de color), però sí en el ritme pausat, atent als detalls, sense espai per a la concisió ni indicis de grandiloqüència, una elecció que té la virtut de fer-nos partíceps de totes les emocions i condicionants que afecten els nombrosos personatges d'una història dramàtica però molt realista.
L'obra magna d'Edgar Reitz vindria a complir el desig de traduir en termes àudio-visuals la forma de representar la realitat en la novel·la del segle dinou, sense la limitació temporal de les propostes cinematogràfiques tradicionals: tota la sèrie dura més de cinquanta hores, i la pel·lícula aquí comentada, quatre.
Etiquetes:
EDGAR REITZ,
HEIMAT
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Tinc molt bon record de "Heimat", quan TV-3 és mullava i ofería series interessants. M´agradava el tractament de la fotografia que passava del color al blanc i negre segons el criteri del director.
Salut!
Borgo.
Ara també es poden veure sèries interessants, però només en canals de pagament.
Salut!
Cincuenta horas son muchas. Cuatro, también, pero me apunto esta propuesta sobre los sueños de prosperidad para cuando mi agenda esté un poco menos saturada.
Un abrazo.
La ventaja es que puedes ver la película sin haber visto la serie. O viceversa, aunque es verdad que son muchas horas.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada