Ridley Scott ha patit una transformació.
Alguns moments d'"Exodus: Dioses y reyes" poden recordar títols anteriors: l'arquitectura egípcia ja va inspirar l'edifici Tyrrell a "Blade Runner"; el pare que no està precisament satisfet del seu fill, hereu del seu imperi, i prefereix algú que, sense dur la seva sang, resulta més noble, era un tema ja present en l'inici de "Gladiator"; també trobem en ambdós films la frase "dorm feliç perquè se sent estimat", que l'hereu pronuncia davant el llit d'un infant (tot i que amb un sentit una mica diferent).
Però no ens enganyem. Scott s'ha transformat. S'ha transformat en Cecil B. DeMille.
4 comentaris:
Ridley Scott le ha cogido el gusto al cine faraónico y elefantisíaco dotando a sus artefactos de una armadura de acero que dice mucho de su tendencia megalomaníaca pero también, en demasiadas ocasiones, jugando en detrimento del realismo y la naturalidad, y aún peor, dejando sin efecto el factor dramático.
Un abrazo.
Pues sí. Lo de cine faraónico, nunca mejor dicho en este caso. Un abrazo.
S'ha transformat vale, però la miro o no?! no m'ho dius!
Mira-la si:
(a) Et va agradar "El reino de los cielos".
(b) No has vist mai "Los diez mandamientos".
Publica un comentari a l'entrada