Un any abans de "La niña de tus ojos", Penélope havia protagonitzat una altra gran pel·lícula, el títol del qual també feia referència als ulls. "Abre los ojos" (1997) és el segon film que va dirigir el nen prodigi del cinema espanyol Alejandro Amenábar, i el millor al meu parer.
César (Eduardo Noriega), un pijo de manual, acaba de conèixer Sofía (Cruz) i ja se l'estima, però la seva relació passarà per un mal moment quan ell quedi desfigurat a causa d'un accident de cotxe provocat per la seva amant Núria (Najwa Nimri); després, les coses es compliquen fins a extrems d'absoluta paranoia i César es desespera mentre veu com la realitat se li escola entre els dits.
"Abre los ojos" té una capacitat sorprenent per inquietar l'espectador i per filtrar enmig d'una trama molt alambinada, amb elements de terror i de ciència-ficció, un drama romàntic ple de suggerències i de moments emocionants, fins i tot pertorbadors.
César no és un personatge a priori gaire simpàtic. Ric i escandalosament atractiu, no té cap problema per xafar-li la conquesta al seu amic de l'ànima Pelayo (Fele Martínez), que no és ben bé un friqui com el seu personatge a "Tesis" però també es lamenta de la trista condició dels qui no són especialment afavorits (*); aquesta circumstància és clarament un recurs dramàtic per emfatitzar l'impacte que implica per al protagonista veure's convertit en un monstre i experimentar elevada al quadrat l'enveja que abans havia sentit el seu amic envers ell, però, tanmateix, introdueix una qüestió sovint obviada en el cinema romàntic (no tant en les comèdies): la dictadura de la bellesa física.
L'antipatia del protagonista no impedirà que compartim la seva fascinació per Sofía. L'escena en què ell se n'enamora mentre observa les fotografies que decoren el senzill apartament de la noia és tan tendra i eficaç que esdevé insòlita. Segueixen més bons moments: les passejades al parc que li porten a César records de moments somniats mentre confessa haver oblidat allò que va succeir la nit anterior; també al parc, quan Sofía fa de mim i la pluja imita les seves llàgrimes. A la discoteca, quan ell, convertit ara en un monstre, intenta reconquerir la noia repetint les mateixes frases de quan es van conèixer, moment tristíssim i novament un comentari força càustic sobre la rellevància de la bellesa física; o quan es posa la carota al clatell i Amenábar aprofita per introduir dues imatges de sorprenent força plàstica i dramàtica: la silueta amb dues cares retallada sobre els llums que travessen el local com si fossin espases; el rostre sense vida que substitueix el rostre real deformat i que ens observa mente el personatge vomita la seva ràbia i els litres d'alcohol que ha hagut de beure per esmorteïr la pena.
En resum, moments de gran cinema i una història absorbent i impredictible fins al final que converteixen "Abre los ojos" en un dels millors títols del cinema espanyol i la prova que Amenábar és un director brillant, o ho ha estat si més no.
El 2001, Cameron Crowe, amb la presència i els diners de Tom Cruise, va dirigir el remake nord-americà, "Vanilla Sky". Penélope Cruz va repetir el paper de Sofía mentre Cameron Diaz i Jason Lee substituïen, respectivament, Najwa Nimri i Fele Martínez. Aquest film és la demostració científica d'allò que va dir Truffaut sobre les pel·lícules i la maionesa: repetint quasi pla per pla el film espanyol, la màgia en resulta totalment absent. Fins i tot Penélope està lletja i no ens creiem que Cruise es pugui enamorar d'ella ni que passi a l'inrevés (amb rostre deformat o sense), i els intents de Crowe per relativitzar l'aspecte purament fantàstic amb les referències musicals i iconogràfiques i amb la introducció d'una trama paral·lela sobre una presumpta conspiració dels socis del protagonista resulten simplement patètics.
(*) Paradoxalment, Jordi Costa ens explica a "Mis problemas con Amenábar" (vegi's el meu post de 23 d'abril de 2011) que els còmplices del director es van fotre d'ell perquè era lleig, quan va anar a cobrir el rodatge de "Tesis".
6 comentaris:
Sólo hay una película que salvo del naufragio de toda la filmografía de Amenábar, su ópera prima "Tesis", jamás he vuelto a conectar con ningún otro título, esta actualización del mito de "La bella y la bestia" me dejó muy frío, y es, la disfraces como la disfraces, la historia está tan manida.
Por cierto, me preguntaste por Penélope: no me pone, como actriz es mediocre, muy alejada de mi ideal físico de mujer, tampoco se encuentra en mi lista de musas con las que montaría una orgía en el averno.
Un abrazo
Curiós això que dius sobre Jordi Costa, m´ho he de llegir.
"Tesis" és la meva preferida d´Amenabar, un director que al USA estaria fent slashers. I és curiós això de la Penélope, a "Jamón, jamón" em va semblar molt dolenta com actriu i mira-la ara...
Salut. Borgo.
Me encanta el cine, por tanto este blog es para mí un sitio muy interesante que visitar.
Te sigo :)
Un saludo.
Pedro: A mí, en cambio, "Abre los ojos" y "Los otros" me gustaron más que "Tesis", que tampoco me disgustó aunque se notaba demasiado que era una ópera prima. Sin embargo, ni "Mar adentro" ni "Ágora" me convencieron demasiado; creo que a Amenábar no le va lo de ser un director "serio". Con Penélope no tengo tantas dudas, ninguna en realidad.
Borgo: A mi ja em va agradar -i molt- la Penélope de "Jamón jamón". He dit abans que Amenábar no està gaire encertat quan va de seriós, però tu ets encara més radical quan dius que als Estats Units faria slashers; en fi, és una opinió interessant.
Sara: Bienvenida. Tú también tienes un nuevo seguidor.
Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.
Hola
quant temps que no em passo per aqui! Abre los Ojos, aquesta peli m'encanta, va ser una de les primeres que vaig mirar al cole quan estudiava castellà, em vaig enamorar d'en Noriega tan bojament...jajajajajaa i mira que el seu personatge és un tremend capullo...
Anys després vaig anar al cine a veure Vanilla Sky i és aqui on hi trobo el problema: molta gent busca en Vanilla el mateix que havia en Abre los ojos..i és impossible...perquè simplement són pel·lícules diferents! sí, l'historia és la mateixa i fins i tot la noia protagonista és la mateixa actriu, però són dos pel·licules dirigides per directors completament diferents. La versió d'Amenabar és més "dark", tot és més fosc, en César és més dur, és més obvi que és un capullo. Crec que "Abre los Ojos" és un thriller psicològic i que potser el seu remake estaria molt més bé dirigit i fidel a l'origen per un director com Alfred Hitchcok, per exemple. Vanilla Sky és més light, Cameron Crowe estima la música i la pel·licula és molt musical (si et fixes, em moltes transicions d'escenes, la musica acompanya el moment i el personatge de Tom Cruise fa moltes al·lusions a grups musicals). Hi la fotogria, l'art...és una pel·licula molt més visual. El protagonista no era tan fred i calculista com l'espanyol, sí, en David follaba amb una noia a qui ell no estimava, però a part d'això no era desagradable com en Cèsar d'en Noriega.Era més evident que David era un playboy, però també expliquen que ningú el tenia en compte, ni el seu pare, que tothom sempre l'ha vist com una broma i la Sofia va ser l'única que va tenir valor de dir-li les coses tal i com eren. Vaig entendre que les motivacions dels personatges eren diferents. L'amic, per exemple, aqui tu dius que en Fefe Martínez era lleig. Vale, pot ser sí. Però a la versió americana l'amic és en Jason Lee, un noi que no és cap "Tom Cruise", però tampoc és lleig - potser una mica freak i envejós...jejejeje
Pot ser una de les coses que més causen rebuig en la versió yanki és l'aire de superproducció, és el fet del excés de efectes especials que van deixar la pel·lícula amb un aspecte molt artificial (a partir del moment que en David està somiant, el cel és fals, creat per ordinadors per donar l'efecte de perfecció excessiva).
Perdona per el comentari gegant és que aquestes pelis m'apassionen!
Una abraçada!!
Angélica, que content que estic de retrobar-te! I tornant a encetar una vella polèmica: quan vas comentar "Eyes Wide Shut", parlant d'en Tom Cruise ja vas dir que t'agradava molt "Vanilla Sky". Continuo sense estar totalment d'acord amb tu però tens raó quan dius que són pel·lícules diferents i que la sensibilitat de Cameron Crowe no és la mateixa. De fet, probablement Crowe sigui més sensible que Amenábar, però el segon es va mostrar més hàbil. I jo no he dit que Fele Martínez o Jason Lee fossin lletjos -pobres!- però està clar que fan el paper de l'amic lleig, ni que sigui per comparació. No em molesten els efectes visuals de "Vanilla Sky", en realitat resulten molt coherents amb la trama. Senzillament, no hi vaig entrar. Dit això, a veure si visités més sovint el bloc, m'és igual que sigui per portar-me la contrària ;) Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada