Donant per finalitzada la seva llarga i fructífera etapa americana, Fritz Lang torna a Alemanya i des d'allà se'n va a l'Índia per rodar el díptic d'aventures exòtiques que formen "El tigre de Esnapur" i "La tumba india" (1959).
Referim-nos-hi com a un únic film, doncs així va ser concebut i s'estrenà en dues parts atesa la seva llarga durada. Narra les peripècies d'uns arquitectes alemanys al palau del maharajà del regne fictici d'Esnapur, un lloc intemporal ple de tigres ferotges, intrigues cortesanes i sacerdots sàdics. El protagonista (interpretat per l'actor Paul Hubschmid, que actua absolutament encarcarat, segurament per no desentonar amb la resta del repartiment) s'hi ha traslladat per construir hospitals, escoles "i coses així", però una seductora ballarina (Debra Paget, el millor de la funció sense cap mena de dubte) el distreurà de la seva feina i propiciarà un enfrontament per gelos amb el príncep.
"El tigre de Esnapur / La tumba india" recupera un argument de Thea von Harbou (col·laboradora habitual i esposa del director fins que el nazisme els va separar i que ja era morta quan Lang va tornar al seu país de naixement) i, certament, té un aire antic, fins i tot considerant la data de la seva producció: els occidentals són cultivats, nobles i valents i els seus oponents indis habiten un món de màgia i misteri, violència i traïcions, tot i que cal dir que l'arquitecte també apareix com un traïdor a ulls del maharajà i que aquest es comporta bastant dignament malgrat la devoció malaltissa per la ballarina i el costum de tancar els leprosos en una cova, i que, finalment, expia les seves culpes dedicant-se al dejuni i la meditació; tot plegat resulta naïf i la realització diàfana de Fritz Lang contribueix a aquesta sensació d'innocència. Tot i que, com molt bé assenyala el nostre company Ricardo al seu excel·lent bloc Esculpiendo el tiempo (ha estat per recomanació seva que he visionat aquest film), les preocupacions de Lang són sempre presents en la trama, d'altra banda força entretinguda -Ricardo destaca també com el contrast entre el palau de marbre i els seus soterranis remet a a la ciutat de "Metrópolis"-. "El tigre de Esnapur / La tumba india" és un film que sembla fet als temps del cinema mut, i ho dic sense ànim pejoratiu. Ans al contrari, quan més evident es fa la saviesa narrativa del director és en les escenes sense diàleg, particularment en la part final; vege'm sinó el moment culminant en què el maharajà s'enfronta al seu rival i l'amor i el perdó s'imposen sobre les armes. I l'escena, hipnòtica i d'un erotisme exultant, en què Debra Paget dansa seminua davant d'una serp verinosa, és memorable.
6 comentaris:
La tumba india la recuerdo como una singularidad en la filmografía de Fritz Lang. Después, leyéndote, compruebo que tiene algunas de las constantes de su cine (trasladándonos al mudo… quién lo diría). En cualquier caso a me sigue pareciendo, desde el recuerdo, una aventura exótica que poco tiene que ver con lo que he visto de este gran director; no me gusta tanto. Abrazos, ricard. Feliz año.
Es un título que entronca con sus films de aventuras de la etapa expresionista. A mí me pareció simpático pero, puestos a escoger, también prefiero otras cosas de este señor, por ejemplo casi todas sus películas norteamericanas. Un abrazo y Feliz Año Nuevo.
sembla que penso en el cine indi no puc evitar recordar la millor escena d'acció
La millor no ho sé però completa sí que ho és. Bon any!
La vaig veure de molt petit al Cinema Capitol (epoca de reposicions). Tinc records molt llunyans però si recordo que el meu tiet que tenia una botiga de barrets em va dur a veure-la i després em va regalar un salacot, em va fer el nen més feliç del món!
Salut i Bon Any.
Borgo.
A mi també m'hauria agradat molt el regal. Curiosament, però, a la pel·lícula no hi surten salacots. Això devia ser cosa dels anglesos i com que aquests eren alemanys... Bon Any!
Publica un comentari a l'entrada