El mateix Kubrick va vetar l'exhibició pública del seu primer llargmetratge. Era molt perfeccionista i "Fear and Desire" (1953), que finalment podem veure en format digital, dista molt de ser una obra rodona.
Es tracta d'un drama de guerra amb poca acció i moltes pretensions, una obra característicament amateur que li va escriure un company d'institut (Howard Sackler), més preocupat per revelar el sentit de la vida a la Humanitat que per ordir una trama coherent. Els diàlegs són poc naturals, per no dir una mica estranys, com els pensaments dels soldats protagonistes, que escoltem en off. Però no li donem tota la culpa a Sackler; al cap i a la fi, la història d'uns homes moguts, com indica el títol, pel desig i per la por, és coherent amb el pessimisme lúcid que travessa tota l'obra de Stanley Kubrick. I les ganyotes que fa el personatge interpretat per Paul Mazursky són força patètiques però, en el fons, no tan allunyades de les que fan George C. Scott a "Teléfono rojo", Jack Nicholson a "El resplandor" o -un altre soldat neuròtic- Vincent D'Onofrio a "La chaqueta metálica.
"Fear and Desire" funciona molt millor en l'apartat visual que en el literari, tot i que no és una pel·lícula cartesiana com la majoria de les seves obres posteriors; és imperfecta però també molt inventiva, molt arriscada; hi ha molts errors de raccord però és perquè algunes escenes s'estructuren a través d'un muntatge molt ràpid de primers plans, en alguns casos amb resultats excel·lents, com en l'escena de l'assalt a la cabana; curiosament, aquest recurs no tindria continuïtat en la carrera del director. Kubrick no tenia experiència com a cineasta tret dels dos curts que havia dirigit, però sí una carrera com a fotògraf, i això és trasllueix en un gran treball d'il·luminació, tant en els exteriors al bosc com en els plans expressionistes a la cabana del general.
En resum, una obra fallida però feta amb passió, amb ambició i amb alguns espurneigs de la genialitat que avui dia (quasi) ningú no li nega al realitzador novaiorquès.
8 comentaris:
Qué fort!! La vaig estar buscant fa uns anys, quan vaig veure la obra complerta de Kubrick i aleshores era impossible de trobar. Així que vaig començar per "El beso del asesino". Amab el temps m'havia oblidat d'ella i no hi havia pensat més. El fet de que es pugui veure, ni que sigui per completar la filmografia del mestre, és una gran notícia. Gaudiré de les seves irregularitats. Moltes gràcies per fer-nos-ho saber.
Una abraçada.
La vaig enxampar al Digital + gairebé de casualitat. Segons Dirigido por, que li dedica una ressenya, ha estat editada a Espanya per Divisa Red; l'edició inclou els dos curts que va dirigir. Una abraçada.
Era jove e innexpert, es normal que li sortís poca cosa...
Hauré de veure-la!!!
La vaig veure amb un pack junt amb "El beso del asesino" el seu primer llarg reconegut i fet amb pocs mitjans. Aquesta de "Fear and Desire" la vaig trobar bastant amateur i sols funciona com a curiositat. Salut. Borgo.
pons007: Vint-i-cinc anyets, devia tenir.
Pilar: Cal dir que si no ets una fan de Kubrick, no és de visió obligatòria. De fet, a Borgo no li falta raó.
Borgo: Doncs això, que no et falta raó.
Petons + abraçades.
Se que te encanta Kubrick, a mi también me agrada mucho, me parece un gran director valga la obviedad. y espero ver su primer filme, ya lo tengo. Me ha gustado la claridad y honestidad con la que lo describes y analizas, creo que no todos arrancan con algo épico, sino van creciendo como a veces hay otros que hacen un desgaste al inicio y luego terminan secos. Es una hazaña reinventarse, siempre agudizar el ingenio y estar siendo novedoso, yo por ello evito anclarme al pasado, veo cada nueva película independiente y evito la otrora desmerecedora comparación. Y ser agradecido y valorar cada nuevo aporte, claro siendo en lo posible objetivo. Un abrazo.
En la película, como digo, hay rasgos de genialidad. En cualquier caso, Kubrick creció y creció, sobre todo a partir de su tercer largometraje. Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada